Resultats de la cerca

Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts

Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45

Davant el perill de l’agressió francesa, Itàlia buscà l’ajuda d’Alemanya i s’uní a l’aliança signada per aquesta potència amb Àustria-Hongria 1789 Així es formà la Triple Aliança, unió defensiva envers França en cas d’agressió no provocada, enfront de qualsevol coalició de dos estats envers els països que formaven l’aliança El 1887 fou ratificada, però es trencà el 1915 en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats

En fou fundador i president Antoni MSbert i Massanet , i el motiu de la seva creació fou l’oposició de privilegis a les universitats confessionals 1928-29 Posteriorment s’uní a l’agitació republicana de 1930-31 esdeveniments de la facultat de medicina de Sant Carles, març del 1931 Organitzada federativament, la FUE de Catalunya i Balears fou presidida per Ricard Francesc Escrig, i entre els seus membres hi havia Joan Sales, Francesc Tosquelles i Josep MLladó

L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

El terreny és format per esquists i gresos del Silurià-Ordovicià, afectats per l’erosió glacial quaternària Sota la influència dels vents atlàntics, els hiverns són temperats i els estius frescs les precipitacions són molt abundants més de 1 500 mm anuals La vegetació és de landa La ramaderia d’ovins és l’activitat econòmica més destacada Els principals nuclis urbans són Wigtown, Kirkcudbright, Drumfis i Stranraer Durant l’alta edat mitjana constituí un regne, que s’uní a Escòcia el 1160

Es formà al planter de l’Universitari de Barcelona com a base i fou campiona d’Europa júnior 1998 amb la selecció espanyola Ha jugat en la màxima categoria estatal amb el CB Ciudad de Burgos 2001-02, l’AE Sedis Bàsquet 2002-04 i 2009-11, l’Estudiantes 2004-06, el CBF Universitari de Barcelona 2006-07, l’Uni Girona Bàsquet 2007-08, el CB San José de León 2008-09 i el CB Puig d’en Valls 2011-12

Nus de comunicacions entre la Pampa i les valls andines, és també la primera ciutat vinícola del país Hi són importants també la indústria tèxtil i l’alimentària Té universitat i aeroport Fundada el 1561 per Pedro del Castillo, Pertangué al territori de Xile fins a la creació del vicereialme del Riu de la Plata 1776 El 1861 fou destruïda per un terratrèmol El ferrocarril que la uní amb Buenos Aires darreria del s XIX contribuí al seu ràpid desenvolupament

Petit terratinent, entrà a l’administració local i s’uní als revolucionaris, però combaté Pascual Orozco S'oposà a Victoriano Huerta en 1913-14 i féu costat al president Venustiano Carranza Quan es produí la ruptura amb els agraristes es destacà com a estrateg El 1920 guanyà les eleccions presidencials i rellançà el procés revolucionari, però limità la reforma agrària i respectà els interessos nord-americans El 1928 fou reelegit president de la república, i al cap d’una setmana morí assassinat