Resultats de la cerca

La capital és Los Teques 62 747 h 1971 Limita al N amb el distrito federal de Caracas, al S amb els estats d’Anzoátegui, Guárico i Aragua, a l’E amb la mar Carib i a l’W amb l’estat d’Aragua Hom hi distingeix tres sectors ben diferenciats al N la Cordillera de la Costa, al centre la vall del Tuy —que s’obre àmpliament cap a l’E—, i al S la Serranía del Interior La temperatura mitjana anual és de 20°C i les precipitacions oscillen entre 1 000 mm, a l’interior, i 3 000 mm, a la costa La canya de sucre, el cacau, el blat de moro i les fruites tropicals són els productes agrícoles més importants…

Existí a l’època del general Guzmán Blanco La constitució promulgada el 1881 sota el seu règim, modificà l’organització territorial Reduí els vint estats, fent-ne grups en grans entitats per zones, entre les quals, l’entitat d’Oriente era integrada pels estats de Barcelona, Cumaná i Maturín

La capital és Barquisimeto Limita al N amb Falcón, a l’E amb Yaracuy, al SE amb Cojedes, al S amb Portuguesa i Trujillo i a l’W amb Zulia El relleu és muntanyós serres del Carib al N i els contraforts andins de la Sierra de Mérida al S El clima és tropical El riu principal és el Tocuyo L’àrea que reuneix més població és la de l’entorn de la capital, que concentra més d’un 50% del total de l’estat, gràcies a la forta industrialització És un estat agrícola i ramader, primer productor de blat de moro del país La indústria principal és l’alimentària sucrera i lletera i la de la fusta Hi ha mines…

Constitueix un model d’integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius Són exemples d’unions duaneres el Pacto Andino constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, la Comunitat del Carib CARICOM, la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental CEAO, que substituí la Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest i l'Union Douanière de l’Afrique Central

La integren Bolívia, Colòmbia, Equador, el Perú i Veneçuela Els òrgans de govern constitueixen el Sistema Andí d’Integració SAI, que duu a terme les seves tasques conjuntament amb els governs dels estats membres La CAN inclou en el seu àmbit la Zona de Lliure Comerç, establerta el 1969 i culminada el 1993, si bé és previst que el Perú no completi la seva adhesió fins el 2005 Ha establert negociacions amb MERCOSUR amb vista a una gradual integració

Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45

En foren fundadors Argentina , Brasil , Paraguai i Uruguai El 1992 acordaren la creació d’una taxa externa comuna entre el 2 i el 20% en vigor des del 1995 La presidència és ocupada rotativament, cada sis mesos, pels caps de Govern dels estats membres En són membres associats 1996,  Xile , Colòmbia , Equador , Perú i Bolívia Ha intentat acords bilaterals amb Mèxic -la condició de membre del Tractat de Lliure Comerç del qual en dificulta l’ingrés-, la Unió Europea 1998, la Comunitat Andina de Nacions 2003 i la Lliga Àrab 2005 El 2006 Veneçuela -que donà suport a la incorporació…

Rebesneta de l’escriptor veneçolà Eduardo Blanco , es formà com a enginyera industrial a la Universitat Catòlica Andrés Bello i obtingué una especialització en finances a l’Institut d’Estudis Superiors d’Administració IESA Ha exercit com a professora de gestió de recursos humans a la Universitat Catòlica Andrés Bello i ha estat membre de diverses juntes directives empresarials Diputada per l’estat de Miranda —amb la quantitat més gran de vots registrada fins aleshores— a l’Assemblea Nacional de Veneçuela entre el 2011 i el 2014, aquest darrer any fou destituïda del càrrec després…

Fill del mestre de capella i compositor Josep Gols i Veciana , amb qui es formà musicalment Estudià medicina a Barcelona, però aviat es dedicà a la música, collaborant en les activitats del seu pare Home polifacètic, també treballà el dibuix, sobretot caricatures i exlibris, i la topografia S’installà a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar Treballà com a periodista al Diari de Barcelona , fou sotsdirector de La Nau i també collaborà a les revistes Virolet i L’Esteve Feu traducció, activitat en la qual cal destacar la traducció al català de Borís Godunov…