Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
frase
Lingüística i sociolingüística
Construcció sintàctica integrada per més d’una unitat gramatical.
En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial…
haver
Amb la preposició de i l’infinitiu de qualsevol verb, constitueix els temps composts, que denoten la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada pel verb principal.
Santa Cecília de Fígols (Fígols Vell)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església avui totalment transformada, fins al punt que n’és molt difícil conèixer llurs trets romànics R Viladés Santa Cecília centra el petit poblet de Fígols Vell collocat en un petit pla que domina una àmplia vista panoràmica la vall del Llobregat, els cingles de Vallcebre i la serralada dels Rasos de Peguera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,1 — y 70,8 31 TDG 041708 S’arriba a l’església de Santa Cecília de Fígols agafant la carretera de Berga a…
bobiot
Mot emprat en l’expressió prendre el bobiot loc verb reg
Anar-se’n.
ingènit | ingènita
Cristianisme
Dit de Déu Pare, persona no engendrada en la Trinitat, sinó engendradora del Verb.
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
mode subjuntiu
Gramàtica
Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb.
En oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants Els temps del mode subjuntiu són el present i l’imperfet, amb els corresponents temps composts indicatiu
polonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava de la branca occidental.
És parlada a Polònia, on és l’oficial, i per uns 10 milions fora de l’estat polonès És escrita en alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Consta d’unes 110 000 paraules d’origen eslau i unes 10 000 procedents d’altres llengües llatí, grec, europees occidentals, turc, etc A més de les vocals a, e, i, o, y, totes semillargues, n'hi ha dues de nasals ę, ą pronunciades ę —e nasal— ǫ —o nasal— És un idioma flexiu, amb set casos propis dels substantius, adjectius i pronoms té tres gèneres masculí, femení i neutre i manca d’article El verb es caracteritza…
música
Música
Del llatí musica, traducció del grec mousiké ('de les muses').
En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…
llengües eslaves
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu.
Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies Llur escriptura més característica és la ciríllica Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríllic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia el búlgar, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina