Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
mots encreuats
Jocs
Acròstic en forma de diagrama, regular o irregular, format per una quadrícula amb espais blancs i negres, els primers destinats a rebre lletres i els segons a assenyalar el començament o l’acabament dels mots que cal compondre, a partir d’unes definicions degudament numerades.
Les lletres dels mots disposats en fileres horitzontals serveixen també per a formar-ne d’altres d’arranjats en sentit vertical, i la lectura es fa d’esquerra a dreta o al revés, i de dalt a baix o al revés, segons hom indica en cada cas El 21 de desembre de 1913 el New York World , publicà el primer model de mots encreuats del món, entreteniment que cuitaren a popularitzar els periòdics i les revistes principals
trirrem
Història
Transports
Nau de guerra antiga, pròpia de les flotes de guerra gregues durant els segles XV-IV aC.
Segons algunes interpretacions, la trirrem significa un tipus de nau amb tres rengles de rems sobreposats, amb els remers disposats irregularment en sentit vertical o horitzontal d’altres, però, creuen que era una nau amb tres remers a cada banc, collocats en sentit decreixent vers l’interior del buc Una tradició atribueix els seus orígens als fenicis a Grècia fou utilitzada primer pels corintis i, posteriorment, pels de Corcira, els grecs de Sicília i els atenesos segle V aC
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
perxatge
Indústria tèxtil
En aquesta operació és format o aixecat pèl en una o en les dues cares del gènere Si el pèl resta vertical hom obté l' apelfat o, si és més curt, l' avellutat Si el pèl resta ajagut és anomenat llanat , i si és deixat molt curt hom obté l’acabat mèlton Quan la guarnició de la perxa actua en el sentit natural del pèl el perxatge és anomenat perxatge a pèl , i si actua en sentit contrari, perxatge a contrapel
Sílvia Leal Auge

Sílvia Leal Auge
Arxiu FEEC
Curses de muntanya i d’orientació
Corredora de muntanya i raquetes de neu.
S’inicià en l’atletisme la temporada 1992-93 al Club Atlètic Manresa Com a membre del Centre Excursionista del Solsonès, participà en diverses proves de la Copa d’Espanya de quilòmetre vertical Com a integrant de la selecció catalana de curses de muntanya, participà en proves de la Copa del Món Amb la selecció catalana de raquetes de neu, participà en proves de la Copa d’Europa i assolí la tercera posició en la classificació final d’aquesta competició el 2012
balança d’Eötvös
Física
Geologia
Instrument usat per a determinar les variacions locals del camp gravitatori.
Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament
derrick
Tecnologia
Mena de grua emprada en treballs públics, descàrrega en molls, pedreres, etc, per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera (dragatges i moviment de terres), o d’un ganxo suspès d’un cable.
És compost, en general, d’una torre vertical mantinguda per arcs foragitants o per tirants, al peu de la qual hi ha articulada una ploma d’inclinació i orientació variables, la qual és sostinguda per un cable que passa pel capdamunt de la torre El derrick pot ésser fix o pot anar muntat sobre un vehicle de rodes o de cadenes, o sobre un dic flotant També pot ésser utilitzat com a dragalina i per a la batuda d’estaques i palplanxes
vorticitat geostròfica
Meteorologia
Vorticitat del vent geostròfic.
La vorticitat dona una mesura quantitativa de la rotació d’un fluid És un vector determinat pel rotacional de la velocitat La vorticitat geostròfica és especialment important, atès que el vent geostròfic és una bona aproximació al vent real En meteorologia interessa sobretot el component vertical de la vorticitat del vent geostròfic, ja que està molt relacionat amb les pertorbacions atmosfèriques depressions, ciclons, tempestes, etc En la pràctica, l’anàlisi del camp de vorticitat i de la seva evolució constitueix un dels fonaments de la predicció meteorològica
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…
Els esfirènids: espet
Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina