Resultats de la cerca

Estudià inicialment al Conservatori de Nova Anglaterra i posteriorment a la Universitat de Harvard amb Johan Knowles Paine El 1874 es graduà i fou llavors que decidí dedicar-se professionalment a la música El 1875 començà a impartir classes de piano, tant de caràcter privat com en diversos centres d’ensenyament El 1876 fou nomenat organista de la Church of the Disciples a Boston, i després, de la First Unitarian Church 1878-1910 A més de les seves composicions, publicà diversos llibres de text dirigits als estudiants, entre els quals hi ha dos tractats d’harmonia La seva música es…

Fill d’un noble anglès installat a França, visqué a Londres, on estudià piano amb NJ Hüllmandel, JL Dušek i JB Cramer El 1808, de nou a França, fou alumne de composició d’A Rejcha a París Passà la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on tocà el piano i el violoncel en un conjunt orquestral format per aficionats La música de cambra ocupa gran part de la seva producció Escriví un gran nombre de quartets i quintets de corda i també de trios, quintets i sextets amb piano, així com música de cambra per a instruments de vent El 1832 fou nomenat membre honorari de la…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions…

Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i baix continu…

D Guilet ha estat successivament substituït per Isidor Cohen 1969 membre fins el 1966 del Quartet Juilliard i concertino de l’Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, Ida Kafavian 1992, Uck Kim 1998 i Daniel Hope 2002 L’any 1987 Peter Wiley substituí Greenhouse al violoncel, instrument que des del 1998 interpreta Antonio Meneses Mític intèrpret del trio amb piano domina pràcticament tota la literatura musical del gènere, forma un dels conjunts més prestigiosos de la seva especialitat i ha estat protagonista d’un considerable nombre d’enregistraments -pels quals ha obtingut…

Fundat el 1967 a la Royal Academy of Music, és compost per Peter Cropper i Ronald Birks violins, Robin Ireland viola i Bernard Gregor-Smith violoncel Fou quartet resident a la Universitat de Keele, a la Universitat de Sheffield i, posteriorment, a la Universitat de Manchester El 1984 fundà el Festival de Música de Cambra de Sheffield Enregistra exclusivament per a la discogràfica ASV La seva extensa discografia inclou els cicles complets dels quartets de L van Beethoven i B Bartók, així com algunes obres de cambra de J Haydn i F Schubert El 1984 rebé el Premi de la Revista Gramophone i el…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…

Emigrà a l’Argentina amb la seva família el 1905 Estudià piano, cant i violoncel a Buenos Aires El 1919 compongué l’obra coral Raïms i espigues , premiada per l’Orfeó Català de Buenos Aires El 1929 retornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia musical a les escoles del Mar i Blanquerna Retornada a Buenos Aires 1940, prosseguí la seva labor didàctica, que inclou composicions com Contrapunto final 1973 La seva obra comprèn, a més, un quartet 1924, Poemas de Cuyo 1925, per a cant, flauta i arpa, les obres orquestrals Danza india i Visión Sinfónica , estrenades per l’Orquestra Pau…

Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements El 1876, amb el violinista italià Agostino Robbio, féu un viatge professional pel Perú, l’Equador, Veneçuela, els EUA i Cuba Més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina El 1878 s’establí a Buenos Aires Ja músic experimentat, el mateix any publicà el seu Álbum musical hispano-americano El 1883 estrenà l’òpera Gualter al Teatro de la Ópera de Buenos Aires Cal esmentar, també, diverses composicions…

Director de l’Orquestra Simfònica de Finlàndia 1960-70, president de l’Associació de Compositors del seu país 1971, el 1979 es convertí en membre de l’Acadèmia Reial Sueca de Música i des del 1981 té el títol governamental de “professor de les arts” Representant del neoromanticisme, escriví, entre d’altres, Mauermusik 1962, Concert per a violí i orquestra 1968 i Chorali 1970 Entre les seves composicions posteriors cal esmentar les òperes Ratsumies 1973-74, Punainen viiva 1976-78, Kullervo 1986-88, Palatsi 1991-93 i Hobitti 2000-01, a més de la Simfonia núm 8 2001, Concert per a trompa i…