Resultats de la cerca

Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny…

Filla d' Antoni Rovira i Virgili , en 1936-39 cursà estudis a l' Escola de Bibliotecàries , que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i durant algun temps fou cap de la xarxa de biblioteques de Barcelona Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán 1972, amb C Ribé, de la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil 1973, no publicada i de l' Organització d’una biblioteca escolar 1981, amb C Carreras i C Martínez…

Té els orígens en el manicomi de la ciutat, construït en 1897-1912 a instàncies d’Emili Briansó i altres prohoms reusencs El projecte fou encomanat a Lluís Domènech i Montaner  i la construcció s’inicià el 1897 El 1910 rebé el nom actual, en homenatge a  Pere Mata i Fontanet De l’edifici original, cal destacar-ne el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple especialment reeixit de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients, i que el 2013 fou declarat bé cultural d’interès nacional Durant la Mancomunitat de Catalunya l’Institut fou una peça clau de…

Presta una atenció preferent a les comarques tarragonines, bé que ha anat diversificant-ne el catàleg A final de la dècada del 2000 oferia una cinquantena de colleccions dedicades a l’excursionisme “La Butxaca de Muntanya”, “Manuals de Muntanya”, “Petjades”, guies de natura “Conèixer”, “Espais Naturals”, monografies locals “La Creu de Terme” temàtica castellera “L’Aixecador”, divulgació històrica “Memòria del Segle XX”, memòries “El Bagul”, cuina “El Cullerot”, narrativa, poesia “Sinalefa” i assaig “Prisma”, “El Tinter”, entre d’altres Publica les obres guanyadores dels premis Ciutat de…

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental…

Llicenciat en ciències de l’educació per la Universitat Rovira i Virgili 1982, ha exercit com a professor d’educació integrada de l’ONCE L’any 1983 fou elegit regidor per primer cop a l’Ajuntament de Tarragona, i fins el 1989 ocupà el càrrec de Cultura, Joventut i Festes L’any 1986 s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya En 1990-96 passà a l’oposició municipal, i aquest any fou nomenat regidor d’Universitats, president de la Fundació d’Estudis Universitaris i de Tinet i president de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació Els anys 1999-2003 interrompé l’activitat…

Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics,…

Els noms dels seus personatges són grecs un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga, bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novella d’amor hellenística S'hi destaquen dos episodis el conte de la…

Començà publicant Sinopsi evangèlica 1927, de J Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana , la Bíblia en catorze volums 1928-48, refosa i reeditada en un de sol 1969 Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923 Té com a colleccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” —materials per a la història de l’art a Catalunya— amb obres de Duran i Sanpere, Gudiol, Puig i Cadafalch, Pijoan, etc La Divina Comèdia 1952, traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de Tots els Temps”, que han publicat traduccions…

Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest…