Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
Antonio Juanas
Música
Mestre de capella i compositor.
Fou contractat com a mestre de capella de la catedral de Mèxic, càrrec que ocupà l’11 d’octubre de 1791 La seva simpatia pels ideals republicans francesos i la traducció d’una cançó francesa de contingut considerat subversiu li valgueren una citació, el 1794, per part de la Inquisició Es jubilà al gener del 1815, any en què es traslladà a Espanya Fou un compositor molt prolífic La seva obra es conserva en diversos arxius A Montserrat, per exemple, hi ha un motet datat el 1789 Majoritàriament l’obra de Juanas és feta per a cor i un conjunt instrumental format per corda, oboès, trompes, baix i…
corró

Corró
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En diversos instruments de so programat, com per exemple les capses de música o els carillons mecànics, cilindre de fusta o de metall (generalment llautó), proveït de pues metàl·liques, ponts o grapes, que gira sobre el seu eix i que serveix per a emmagatzemar la informació necessària per a poder reproduir automàticament un fragment de música qualsevol.
En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El sistema de corró s’empra també…
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en fa o en si…
Óscar Pujol Muñoz

Óscar Pujol Muñoz
Arxiu Ó. Pujol
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fill de Joan Pujol El 2006 guanyà etapes a les voltes a Cantàbria i Salamanca, on fou tercer a la general final El 2007 guanyà la Clàssica d’Aitzondo i etapes a la Bira i Volta a Navarra El 2008 passà a l’equip continental Burgos Monumental just abans de fitxar pel Cervelo Test Team El 2010 participà en la Vuelta a Espanya El 2011 competí per l’Omega Pharma i el 2012 entrà a l’equip iranià Azad University Cross Team, amb el qual guanyà una etapa i la general de la Volta a Singkarak Posteriorment, formà part de diferents equips asiàtics, i el 2015 fitxà per l'equip japonès del Team Ukyo, amb…
Cros de Sant Sebastià

Edició del 1969 del Cros de Sant Sebastià amb Josep Molins en primera posició
JA Sabadell
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Sabadell des de l’any 1962.
La prova, creada per la JA Sabadell, s’inspirà en les voltes a peu que s’havien fet a la ciutat i a la comarca durant la dècada de 1930 i entre el 1947 i el 1951 Des de l’any 1995 es disputa al Parc Catalunya La primera edició amb cursa femenina fou el 1966 Fou sis cops l’escenari del campionat català de cros i una del campionat estatal de cros per clubs 1987 En el palmarès, que en algunes edicions ha tingut caràcter internacional, destaquen les quatre victòries de Francisco Aritmendi, Josep Molins i José Miguel Bartolomé En categoria femenina la gran dominadora fou la…
Club Ciclista Tarragona

Tercer Memorial J.L. Navarro de BTT, organitzat pel Club Ciclista Tarragona el 2011
Club Ciclista Tarragona
Ciclisme
Club ciclista de Tarragona.
Fundat el 1946, sorgí, en part, de la Penya Ciclista William Tarín S’inicià en tasques organitzatives el 1947 amb el Gran Premi de Santa Tecla Posteriorment organitzà el Gran Premi Ciutat de Tarragona a partir del 1957, el Gran Premi Cases Comercials 1959 i el Trofeu Martí Magrinyà 1967, en record del fundador de l’entitat proves anuals com el Trofeu Antonio Julián, les curses de ciclocròs entre Tarragona i poblacions properes com els Garidells, Perafort i Roda de Berà, i la marxa cicloturista de Sant Magí També ha collaborat en diferents edicions de les Voltes a Catalunya i Tarragona Dels…
Ramiro Espinosa Espinosa
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme.
Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou cronometrador en cap…
Josep Florencio Tutusaus
Ciclisme
Ciclista.
Es formà a les files de l’AA Pedal Com a amateur , competí amb el SEAT i el Ferrys Guanyà les Voltes a Òdena 1961, Lleida i la Ribera 1962 i Tarragona 1967, 1968, i fou campió de Catalunya de carretera 1967 Fou professional entre el 1968 i el 1972 a les files del Ferrys 1968, el Pepsi Cola 1969, el Werner 1971 i el Coelima 1972 S’imposà al Campionat d’Espanya de contrarellotge per regions i al Campionat de Catalunya de neoprofessionals 1968 Guanyà el premi de la muntanya de la Vuelta a Guatemala 1968 i fou tercer a la Volta a Portugal 1970 Disputà també la Vuelta a Mèxic 1972 i la Vuelta a…
Viladelleva
Caseria
Caseria del municipi de Callús (Bages), a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que fou adquirida…
Sant Pere del mas d’Arp (Benavarri)
Art romànic
El mas d’Arp és situat al nord de la vila de Benavarri A l’inici del segle XIII hom troba esment del villare de Arb , que formà una quadra a part amb la Ternuda fins al segle XIX L’any 1222 hi ha esment de la capella de Sant Pere, quan Bernat de Puigverd es lliurà en persona a Sant Vicenç de Roda i deixà en herència indivisa als seus fills i filles el mas d’Arp amb l’església de Sant Pere, entre la Ternuda i les Segarres Actualment, la capelleta, situada vora el casal o mas, roman sense culte i abandonada Es tracta d’una construcció popular, a l’interior de la qual són visibles les voltes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina