Resultats de la cerca

Rebé una bona educació literària i aviat es familiaritzà amb els clàssics grecs i llatins A l’entorn de l’any 1572, organitzà al seu palau de Florència una sèrie de trobades amb un grup d’erudits i artistes durant les quals es discutia sobre les característiques de la música i el teatre dels grecs antics Aquest grup, anomenat Camerata dei Bardi o Camerata Fiorentina , era integrat, entre d’altres, per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del científic Galileo Galilei, i els músics Jacopo Peri i Giulio Caccini, principals impulsors del moviment que donà lloc al naixement de la monodia lírica i…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la…

Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 entrà a l’Òpera de la mateixa ciutat i, el febrer de 1981, debutà amb la Missa de Bernstein De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela…

El document a reproduir necessàriament translúcid és sobreposat a un paper recobert d’una emulsió sensible paper ozalid i el conjunt és introduït dins una màquina màquina de copiar el centre de la qual és constituït per una làmpada de raigs ultraviolats —allargassada i que agafa tot l’ample— i entorn de la qual és fet avançar el paper de manera contínua per entre una llarga U de vidre, que embolcalla la làmpada, i uns corrons que giren contínuament Un cop el paper de còpia ha estat impressionat, és a dir, quan la llum ultraviolada ha destruït l’emulsió en totes aquelles zones que les parts…

Estudià clavicèmbal i flauta de bec, i després amplià la seva formació amb la carrera de musicologia, que realitzà a Viena i a París S’especialitzà ben aviat en música antiga, àmbit en què desenvolupà una tasca tant d’instrumentista com de colleccionista El 1958 fundà el grup Musica Antiqua, que un any després passà a denominar-se Conjunt de Música Antiga Parallelament inicià la seva tasca docent a la Musikhochschule de Viena i el 1969 fundà el Clemencic Consort , amb qui treballà intensament el repertori medieval, renaixentista i del primer Barroc, dedicat especialment a la música vocal Amb…

Cursà estudis de piano i contrabaix amb els mestres J Zamacois, J Pich i Santasusana, J Caminals i F Sala al Conservatori de Música de Barcelona El 1958 fou contractat com a membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona Acompanyant habitual del cantant Joan Manuel Serrat, actuà en totes les seves gires internacionals fins el 1976 Ha collaborat també amb altres cantants de la generació de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach o Marina Rossell Ha estat un destacat intèrpret en el terreny del jazz , músic habitual del Jamboree, component de la Big Band de Barcelona i del grup Nits de Jazz i…

Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha triomfat com…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Pierre Fournier, Maurice Maréchal i Joseph Calvet i on es graduà el 1945 amb primers premis en violoncel i música de cambra L’any següent contragué matrimoni amb el violoncellista Paul Tortelier , amb qui interpretà i enregistrà obres per a dos violoncels, com el Concert per a dos violoncels d’A Vivaldi Desenvolupà també una carrera important com a solista, convidada per les millors orquestres d’Europa El 1964 interpretà el Concert per a violoncel i orquestra d’A Khačaturjan, sota la direcció del mateix compositor En 1956-69…