Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Toribio Reoyo
Història
Política
Dirigent socialista.
Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual…
Joan Redorta i Duran
Noies musulmanes de l’illa de Lamu (1984), per Joan Redorta i Duran
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Ceramista, dibuixant i pintor.
Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza Com a dibuixant, illustrà diverses obres Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant , etc L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París Pel juny del 1976 encetà un llarg viatge que el dugué a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura Els temes que s’hi repeteixen en la seva obra són les dones i el…
Juli Ramis i Palau
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de Venècia 1960 i…
François de Salignac de La Mothe Fénelon
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.
Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu misticisme,…
Antoni Fabrés i Costa

Autoretrat d’Antoni Fabres i Costa
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels artistes més…
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…
Banc Hispanocolonial
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1876 per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel.
La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines 1881, la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona , la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàllics, la Telefónica i moltes més El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de…
Giuseppe Lechi
Història
Militar
Militar italià.
Estudià a Viena Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general 1796 Es distingí a les batalles de Marengo 1800 i Austerlitz 1805 i en la invasió del regne de Nàpols 1806 Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme 1808, per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí Compensà…
Mustafà Kemal
Mustafà Kemal
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític turc.
Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara, convocada per ell…
Torre d’Albió (Llorac)
Art romànic
La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds històriques que el…