Resultats de la cerca

Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en lesseves conclusions Algunes de lesseves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de lesseves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre lesseves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització En aquest sentit, es destaquen lesseves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos És autor, així mateix, de novelles on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil Jom ha - Kippurim , 1881 Lesseves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual

Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556

Treballà de mestre i posteriorment a la ràdio nigeriana Participà en la guerra civil 1967 al costat de Biafra En moltes de lesseves novelles i narracions descriu la moderna ciutat africana i la dissolució dels vincles i codis rurals tradicionals dels seus habitants També conreà la literatura infantil i l’assaig Entre lesseves obres es destaquen When Love Whispers 1947, People of the City 1954, Jagua Nana 1961, que hom considera la seva millor obra, i Survive the Peace 1976, sobre la guerra de Biafra

Fou cantant d’un conjunt de rock del qual se separà l’any 1969 per tal d’emprendre en solitari la carrera d’intèrpret de lesseves pròpies cançons Fou un dels principals creadors i difusors de la música country i enregistrà nombrosos discs, entre els quals Rhymes and Reasons 1969, Take Me Home , Country Roads 1971, Rocky Mountain High 1973 i Higher Ground 1991, que obtingueren un gran èxit Guardonat amb nombrosos premis, moltes de lesseves cançons s’han fet populars arreu

Estudià a Pesaro el 1941 debutà al teatre Puccini de Milà amb Madama Butterfly De veu potent i un poc abaritonada, féu de l' Otello de Verdi la seva màxima creació Lesseves actuacions a Barcelona 1946-47 i 1953-54 foren discutides, però en 1955-56 hi obtingué un gran èxit Els anys 1956-60 cantà al Metropolitan de Nova York posteriorment espaià lesseves actuacions i es retirà cap al 1970 Enregistrà en discs una gran part del repertori verista i verdià

Membre dirigent del moviment cristianosocialista, les seves novelles socials són testimonis punyents del seu temps així Hypathia 1852 Amb els anys es tornà més conservador i escèptic Notables obres seves són Westward Ho ‘Cap a l’oest, au', 1855, Andromeda 1858 i The Water Babies ‘Els nadons d’aigua’, 1863

Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per lesseves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G,…

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en lesseves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les…