Resultats de la cerca
Es mostren 3369 resultats
Pietro Francesco Cavalli
Música
Compositor italià.
Vida Fou fill d’un músic d’església anomenat Giovanni Battista Caletti A catorze anys, el podestà venecià de Crema, Federico Cavalli, de qui adoptà el nom, se l’endugué a Venècia, on entrà d’escolà a la capella musical de la basílica de Sant Marc, sota el mestratge de C Monteverdi Cavalli desenvolupà tota la seva carrera en aquesta institució, on assolí càrrecs cada cop més importants, i l’any 1668 n’esdevingué mestre de capella Tanmateix, hagué d’anar compaginant aquesta activitat amb altres feines de músic independent a la mateixa ciutat La seva situació, però, canvià el 1630, quan es casà…
Tomaso Giovanni Albinoni
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…
Liga Comunista Revolucionaria
Partit polític
Partit marxista revolucionari fundat al març de 1971 a Barcelona per la majoria de militants del grup Comunismo.
Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…
El paper cabdal de l’aiguardent
Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
amplificador
Electroacústica
Aparell destinat a amplificar senyals elèctrics la freqüència dels quals pertany a l’espectre audible.
Els amplificadors poden ésser destinats a sonoritzacions públiques a sonoritzacions domèstiques o privades Els primers són destinats a reproduir, bàsicament, la paraula parlada i, ocasionalment, la música en aquest cas hom no exigeix gran qualitat Són aparells de mitjana o gran potència de 100 a 10 000 W acostumen a tenir una entrada pel senyal procedent del micròfon i una o diverses entrades auxiliars altres micròfons, tocadiscs, ràdio, etc, cadascuna amb el seu atenuador independent A vegades tenen un control de mescla, que permet, alhora, atenuar el senyal present en una de les entrades i…
Sant Miquèu de Vilamòs
Art romànic
Situació Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues F Junyent-A Mazcuñan La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda Mapa 148M781 Situació 31TCH135358 Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell El seu recorregut fins als peus del turó, on és encimbellada l’…
Santa Maria de l’Albà Vell (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Fragment del sector nord de l’absis, sobrealçat, l’element més ben conservat d’aquesta ruïnosa església ECSA - J Figuerola Les restes d’aquesta antiga església parroquial formen part del conjunt del castell de l’Albà, al cim d’un dels turons que limiten la comarca de l’Alt Camp amb el Baix Penedès en aquest sector L’església és al costat de migdia del recinte defensiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent JFM Història La primera notícia sobre l’existència d’aquesta església es remunta a l’any 978, en què Vives, bisbe de…
Tres dones singulars
Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic…
Pardal d’ala blanca
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…