Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències. El pardal comú (Passer domesticus, a dalt) ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats. El pardal roquer (Petronia petronia, a dalt, a la dreta), un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàl·lids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola. El pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis, a l’esquerra), ocell d’alta muntanya, és lleugerament més gros (ateny 18 cm) i es distingeix pel cap gris i la gola negra. El pardal xarrec (Passer montanus, a baix, a la dreta), de la mida del pardal comú, es distingeix d’aquest pel color de xocolata del cap i la taca negra de les galtes; el mascle i la femella són molt semblants. El pardal de passa (Passer hispanoliensis, a l’esquerra), en canvi, és tot ell més tacat de negre i amb els tons marrons i blancs més contrastats; la femella, pel plomatge, podria confondre’s amb la del pardal comú.
Marisa Bendala.
Als Països Catalans el pardal d’ala blanca nidifica d’una manera escassa i localitzada en prats alpins dels Pirineus i els Prepirineus, i defuig la part oriental (Garrotxa, Vallespir i Empordà). A l’hivern, una bona part de la població nidificadora, si no tota, realitza moviments d’intensitat variable cap a zones més baixes. Hom continua veient gairebé tots els exemplars a les muntanyes i a les valls pirinenques i prepirinenques, mentre que només uns pocs exemplars es desplacen cap al S del Principat i, més rarament, cap a les comarques litorals i baixes de la Catalunya Nord. En general, la presència hivernal d’aquest pardal disminueix progressivament cap al S, a mesura que s’allunya de les seves localitats de cria. No ha estat citat mai al País Valencià, i a les Balears arriba ocasionalment. Ha estat observat en 4 anys diferents a Mallorca, on es produí una petita irrupció l’hivern de 1983-84; es veieren exemplars en 6 punts diferents de l’illa i un, per primer cop, a Formentera.
El pardal d’ala blanca nia exclusivament en prats alpins amb pedres i roques, situats per damunt dels 2200 m; manca tot tipus d’informació sobre la seva reproducció, atesa la dificultat de trobar-ne els nius i d’accedir al medi alpí on nia; és, a més, un ocell escàs, encara que localment pot ser quelcom més abundant.
Àrea de nidificació del pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Abans o després de l’època de la reproducció, que als seus hàbitats alpins deu ser molt tardana a causa del gel i la neu primaverals, hom pot veure grups nombrosos als Pirineus o els Prepirineus: més de 200 exemplars a Ulldeter (Ripollès) el 29.09.84, 45 al Puigpedrós (Cerdanya) el 02.11.82, i uns 15 el 12.11.83; al voltant de 100 a les gorges del Freser (Ripollès) el 16.11.84; entre 100-150 ocells a Ulldeter el 24.11.84.; més de 30 exemplars de la vall de Llo (Alta Cerdanya) el 10.12.78; uns 10 a Llessui (Pallars Sobirà) el febrer de 1980; uns 20 a Queralbs (Ripollès) el 19.02.84; un grup a Ulldeter el 19.03.82 i uns 25-30 al Cadí el 17.04.73. També, però, en plena època de reproducció poden veure’s grups nombrosos en zones de cria o a les seves rodalies: uns 20 exemplars a Queralbs (Ripollès) el 23.06.81, uns 18 al port d’Aulà (Pallars Sobirà) el 09.07.83; entre 25 i 30 al circ de Carançà (Conflent) el 07.08.83; i uns 50 a Queralbs el 14.08.83. A Catalunya, força més al S de les seves àrees de cria, han estat vistos individus al Montseny (1 exemplar el 18.06.78), els ports de Tortosa-Beseit (2 exemplars l’01.11.83), Castelldefels (una captura el 26.11.61) i Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Camp) (2 captures sense data); la manca de més dades implica la raresa d’aquesta espècie al S i a l’E de les àrees de la cria, on recentment es va veure un hivernant a les crestes de les Alberes.