Resultats de la cerca

Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters pomeres i…

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes…

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…

Amb seu a Northville Chicago, Illinois, té l’origen en un negoci de venda de formatge a l’engròs fundat el 1903 per James Lewis Kraft a Chicago, on el 1918 obrí fàbrica pròpia Posteriorment s’expandí absorbint altres empreses i ampliant constantment el ventall de productes, fins a cobrir pràcticament tota la gamma d’aliments envasats El 1980 es fusionà amb Dart Industries Inc, formant Dart and Kraft , fusió que es trencà el 1986 L'any 1988 fou adquirida per la tabaquera Philip Morris , de la qual esdevingué una empresa subsidiària, tot i mantenir la marca L’any següent es fusionà amb General…

El primer número aparegué el 2 de gener de 2002 Fou una iniciativa de la Coordinadora de Mitjans COMIT, que agrupava diverses empreses editores en català de mitjans en paper i digitals Inicialment es distribuí com a publicació independent i en una versió reduïda juntament amb els diaris Segre , Regió 7 , Diari d’Andorra  i El 9 Nou , amb tres edicions diferents per a les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona Fou el primer diari esportiu català amb una visió nacional de l’esport Nasqué com un diari d’esport d’elit per complementar la informació esportiva catalana que oferien les diverses…

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de…

Situació Vista de llevant de la petita església romànica, en la qual es destaca l’absis, completament llis F Tur Al veïnat de Casals, a la part nord del terme, molt a prop del límit amb Sant Ferriol la Garrotxa hi ha emplaçada aquesta capella que és sobre un petit turó, presidint el veïnat de cases disperses Hom hi arriba per una pista que surt del quilòmetre 22,7 de la carretera de Girona a Olot per Banyoles i Besalú, i que porta, en poc més de 2 km al veïnat de Casals i a la capella Mapa L38-11257 Situació 31TDG772704 JMC-JRM Història La capella romànica de Sant Miquel Sesvinyes és…

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…