Resultats de la cerca
Es mostren 3369 resultats
Àngel Alonso Herrera
Futbol
Futbolista.
Debutà com a professional l’any 1975 jugant de davanter amb el CD Castelló, equip on jugà fins el 1977 Posteriorment fitxà pel Real Zaragoza 1977-82, pel FC Barcelona 1982-86, equip amb què guanyà els principals títols, i pel RCD Espanyol 1986-89, equip amb què es retirà a 34 anys Aconseguí 108 gols a primera divisió, 70 dels quals foren amb el Saragossa Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 L’any 1978 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual jugà tres partits Disputà les finals de la Copa d’Europa 1986 i la Copa de…
,
Cinta Massip i Bonet
Literatura catalana
Poeta i traductora.
L’any 1997 publicà una primera plaquette poètica i el 2006 el llibre Amurada , en què essencialitza la veu poètica amb el diàleg i la recerca d’un tu amorós i el misteri de l’altre Ha traduït, entre d’altres, la poesia de João Cabral de Melo i teatre de Marivaux, d’Anouilh i Quenau També ha desenvolupat un ampli treball en el camp de la gestió dramàtica —Teatre Lliure—, la direcció —Bernard-Marie Koltès i David Mamet— i la dramatúrgia —Joan Fuster Collaborà amb Ovidi Montllor i ara amb músics com Toti Soler, Joan Alavedra i Mario Mas Ha posat veu a la poesia, entre d’altres, de…
impressora

Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…
Bonretorn
Caseria
Caseria en camí de despoblació que es formà al voltant de la gran masia d’aquest nom del municipi de l’Albiol (Baix Camp), situada a 445 m d’altitud, a l’esquerra del torrent de les Voltes.
Gallicant
Caseria
Caseria del municipi d’Arbolí (Baix Camp), al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1008 m alt.), damunt la vall del riu de Siurana.
Els usos dels sòls als Països Catalans
Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…
L’Alt Penedès
Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…
arquebisbat de València

Mapa de l’arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de …
Sant Fructuós d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…
Heinrich Ignaz Franz von Biber
Música
Compositor i violinista txec.
Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…