Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Abstraction-Création
Art
Associació per a la propagació de l’art, fundada a París el 1931 per Georges Vantongerloo i Auguste Herbin, els quals, a partir del 1932, crearen una publicació amb aquest mateix nom, centrada en l’estudi i la recerca de la ‘‘no-figuració’’ i n’editaren cinc números.
Fins a l’any 1937 organitzaren cinc exposicions que provocaren una reacció de signe oposat, és a dir, el retorn a la pintura tradicional Abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial i també a causa de la persecució nazi, una bona part dels artistes expositors emigraren a Amèrica i es convertiren en els impulsors del moviment abstracte els que restaren a Europa foren els promotors d’aquest tipus d’art, típicament de postguerra Entre els artistes participants, cal destacar Joseph Albers, Max Bill, Lucio Fontana, Wladislaw Strzeminski, Carl Buchheister, Michel Seuphor i Albert Gleizes
Pedro Segura Sáenz
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Doctor en filosofia, teologia i dret canònic 1906-11, fou nomenat bisbe auxiliar de Valladolid 1916, bisbe de Còria 1920, de Burgos 1926 i finalment primat de Toledo i cardenal 1928 Per la seva actitud antirepublicana el nunci Tedeschini li aconsellà de sortir del país 1931, però en tornar-hi al cap de poc fou detingut per ordre de Miguel Maura, que l’acusava d’alienar els béns eclesiàstics abans de la revisió del concordat Cridat a Roma, hagué de renunciar a Toledo Durant la guerra civil 1937 fou nomenat arquebisbe de Sevilla
Julián Sanz del Río
Filosofia
Filòsof.
Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus
Paul Signac
Pintura
Pintor francès.
Colpit per les exposicions dels impressionistes, decidí de dedicar-se a la pintura Es formà a l’École des Arts-Décoratifs de París 1882 i en un taller lliure El 1884 participà al Salon des Artistes Indépendants Conegué Seurat i adoptà el neoimpressionisme 1886 Afeccionat a la navegació, els seus temes bàsicament són mariners Cotlliure, Sant Tropés, Marsella, Còrsega, etc Sistematitzà la teoria divisionista al volum De Delacroix au Néo-impressionisme 1899 Del 1908 a poc abans de la seva mort exercí la presidència de la Société des Artistes Indépendants
Josef Suk
Música
Violinista i compositor txec.
És un dels capdavanters de la música moderna txeca La seva obra comprèn dues èpoques abans i després de la mort de Dvořák, pare de la seva dona A la primera pertany un Quartet de corda 1896, una Simfonia 1898, el poema simfònic Praga 1904, etc, totes molt influïdes per Dvořák A partir del 1904 treballà en un estil propi per expressar les grans qüestions de la vida i la mort són fruit d’aquest temps obres com Asraël 1905-06, Zrani 1913-17, Epíleg 1920-32, etc
Nicomedes Pastor Díaz Corvelle
Literatura
Poeta gallec.
En la seva joventut conreà el gallec, i el seu poema A Alborada 1828 és considerat el punt de partença del Rexurdimento literari gallec del s XIX Hom li atribueix també un poema llarg en gallec Egloga de Belmiro e Benigno , compost abans del 1832, any que Pastor Díaz es vinculà a la vida literària i política de Madrid En castellà escriví una novella d’ambient gallec De Villahermosa a la China 1858 i poemes com La mariposa negra, A la luna i A la muerte, d’un Romanticisme d’arrel germànica
mestre Artés
Fragment del retaule del Judici Final del mestre Artés
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut un pintor anònim de l’escola valenciana del cercle del mestre dels Perea.
De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch
Guillaume Amontons
Física
Físic francès.
Considerat el precursor dels treballs de Gay-Lussac en afirmar, un segle abans que aquest, l’existència d’un estat de repòs absolut que situà a una temperatura equivalent a uns -240° de la nostra escala Celsius Precursor, també, de Charles Augustin Coulomb en formular que la resistència al fregament entre dos cossos és independent de la superfície de contacte però proporcional a la força que els hi manté Els seus treballs el portaren a millorar l’exactitud dels aparells existents per a mesurar pressions i temperatures Membre de l’Académie de Sciences el 1699
els Nou Barons de la Fama
Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).
Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del…
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament
Història
Nom que adoptà el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, sorgit el 1974 de la fusió de l’ala moderada del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Josep Pallach i Carolà, amb socialistes d’inspiració cristiana com Josep Verde i Joaquim Ferrer, i el Bloc Popular de Lleida, de Joaquim Arana; transitòriament, ERC també s’hi adherí.
Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE