Resultats de la cerca

Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del…

Estudià a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio 1960-64, on es formà com a director d’orquestra i compositor amb A Watanabe, K Yamada i M Ishikata El 1970 guanyà el Concurs Internacional Min On de Tòquio, i debutà al cap de dos anys amb l’Orquestra Simfònica de la mateixa ciutat El 1974 guanyà el Concurs Internacional de Música de Budapest Després d’haver dirigit diverses orquestres japoneses, com les simfòniques de Tòquio i la Metropolitana de la mateixa ciutat, el 1987 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Filharmònica Nacional Hongaresa, de la qual passà a…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos treballs de…

Format a Llotja i amb Jeroni Suñol Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll , a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’ Alonso Martínez i l’allegoria del Ferrocarril , a la façana del palau de justícia, una Allegoria, a la cascada del parc de la Ciutadella i l’estàtua…

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny…

Tingué la seva primera seu en una part del Dam, es traslladà, el 1814, al Trippenhuis, fins que fou inaugurat 1885 un edifici creat en estil neogòtic per PJH Cuypers, especialment pensat com a museu La primitiva collecció del Rijksmuseum es formà amb obres del municipi de la Haia i amb l’adquisició d’obres procedents de la collecció de G van der Pot, a més de l’aportació municipal d’Amsterdam, que a títol de préstec gratuït i indefinit donà la Ronda de nit i Els síndics de Drapers de Rembrandt adquisicions posteriors l’han ampliat notablement És importantíssima la collecció de pintura…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i…

Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la…

Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el…