Resultats de la cerca
Es mostren 9928 resultats
Jean-Baptiste Stuck
Música
Compositor i violoncel·lista italià d’origen alemany.
La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint…
David Cuyàs Pujol
Rugbi
Àrbitre de rugbi i dirigent esportiu.
S’inicià en la pràctica del rugbi a França on, al final de la dècada de 1910, exercí d’àrbitre de primera divisió Durant aquells anys també dirigí partits internacionals a França i a la Gran Bretanya Tornà a Catalunya el 1919 i fou un dels introductors del rugbi a Espanya Promogué la creació de l’equip de rugbi del Club Natació Barcelona i fou el delegat del club per al rugbi Participà, l’any 1922, en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol Rugbi, que presidí en dues etapes 1923-24, 1932-33, i de la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual fou membre…
Francisco de Paula de Oliver Copons y Méndez-Navia
Història
Militar
Militar i polític.
Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a…
Maurici de Saxònia
Història
Militar
Militar.
Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del s XVIII El…
Francesc Sabaté i Llopart

Francesc Sabaté
Història
Militant anarquista conegut pel nom de Quico Sabaté.
Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI…
Antoni Bonaventura Gassó
Economia
Història
Comerciant matriculat i home públic.
Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de…
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona…
Cosme I de Toscana
Història
Duc de Florència (1537-74) i gran duc de Toscana des del 1569.
Fill de Giovanni Mèdici dit dalle Bande Nere , d’una branca collateral dels Mèdici Després de l’assassinat del duc de Florència Alexandre I 1537, els consellers Guicciardini, Valori i Acciaiuoli l’imposaren sobre Juli, fill illegítim del duc reconegut per Carles V, en rebé l’auxili per a vèncer els exiliats florentins que tenien el suport de França Cosme s’enfortí en el poder minant les institucions parlamentàries tradicionals es casà amb Elionor de Toledo, filla del virrei de Nàpols 1539, i amb l’ajuda de l’emperador es mantingué enfront de França i de Pau III El…
Joan V d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1450-73), fill de Joan IV d’Armanyac.
Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou…