Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Rosa Agazzi
Educació
Pedagoga italiana.
En collaboració amb la seva germana Carolina 1870-1945, el 1892 a Mompiano Brescia intentà de convertir una antiga escola de pàrvuls, amb gran quantitat de nens i pocs mitjans econòmics, en un jardí d’infants segons les idees de Fröbel sota la direcció de Pietro Pasquali, fixà un mètode mètode Agazzi sorgit de l’observació i l’experiència diàries, presentat al Congrés Nacional de Pedagogia de Torí 1898, on també participà per primera vegada Maria Montessori El mètode fou ben acollit, però passat el congrés restà oblidat El mateix any publicà La lingua parlata Afeccionada a la música, en…
Nicola Abbagnano
Filosofia
Filòsof italià.
Llicenciat el 1922, fou professor d’història de la filosofia a la Universitat de Torí de 1936 a 1976 Fou cofundador de la revista Quaderni di Sociologia 1950 i codirector, amb Norberto Bobbio, de Rivista di Filosofia des del 1952 Als anys cinquanta fou el principal impulsor del corrent filosofic anomenat neoilluminismo , en el qual convergiren l’existencialisme europeu de postguerra, el pragmatisme de John Dewey i la filosofia analítica S'interessà també per la sociologia i collaborà a la premsa diària a La Stampa' des del 1964 i al Giornale' des del 1972 D’entre les seves obres hom pot…
Sébastien Japrisot
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Jean-Baptiste Rossi.
La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de…
Domingo Gil
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984 Disputà el…
França 2017
Estat
Cerimònia de traspàs de poder entre François Hollande i Emmanuel Macron al palau de l’Elisi, París © Ministère des Affaires étrangères / Frédéric de La Mure Al llarg de tot el primer semestre de l’any 2017, la societat francesa va estar convocada a una doble cita electoral –presidencials i legislatives–, la més incerta dels darrers temps Amb el Partit Socialista en hores baixes, la societat francesa va afrontar la primera volta de les presidencials de final d’abril amb quatre opcions amb possibilitats reals, divergents entre si, sobre el rumb de França Amb un estret marge a les enquestes,…
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…
cinema africà
Cinematografia
Cinema dels pobles de l’Àfrica negra.
El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968…
György Ligeti

György Ligeti
© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá
Música
Compositor hongarès naturalitzat austríac.
Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…
,
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…
Pere Ponsich i Rondes
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg d’expressió francesa.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…