Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Cesáreo Rodríguez-Aguilera y Conde
Dret
Magistrat i crític d’art andalús.
Doctor en dret Madrid, 1948, l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial Fou president de les audiències territorials de Palma 1978 i de Barcelona 1983, vocal del Consell General del Poder Judicial 1985, senador pel PSC-PSOE 1986-89 i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya 1987 Collaborador en gran nombre de publicacions periòdiques, en el camp jurídic publicà Manual de derecho de…
Rodolf I de Germània

Rodolf I de Germània
© Fototeca.cat
Història
Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).
Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…
Fats Waller
Música
Nom amb què és conegut Thomas Waller, pianista i organista de jazz
, cantant i director d’orquestra nord-americà.
Debutà a 16 anys com a pianista en diversos locals nocturns de Nova York, fins que fou contractat per l’orquestra d’ET ate a Chicago 1925-26 A Nova York fundà 1931 un conjunt que tingué molt d’èxit El seu humor, la seva simplicitat i el seu estil espontani el convertiren en una de les personalitats més destacades dels decennis dels anys vint i trenta
Richard Wagner

Richard Wagner
© Fototeca.cat / D. Campos
Música
Compositor alemany.
No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…
Andrej Andrejevič Voznesenskij
Literatura
Poeta rus.
Arquitecte de professió, durant els anys d’estudiant mantingué un intens interès per la literatura i fou molt influït per Boris Pasternak , del cercle d’amistats del qual formà part Amb Bella Akhmadulina i Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko és el més destacat dels poetes en llengua russa sorgits a l’empara de la relativa liberalització del règim soviètic que la mort de Stalin 1953 propicià No començà a publicar fins el 1958 i mantingué un difícil equilibri entre les pressions de la censura i l’expressió pròpia La seva poesia intenta transmetre la tensió i el dinamisme del temps actual en…
Vito Volterra

Vito Volterra
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica
Marina Vlady
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarina i actriu cinematogràfica francesa.
Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d’…
Pierre Vilar
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…
Gonçal Vidal i Tur
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot, Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974
