Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Wim Wenders

Wim Wenders
© ÉCU – The European Independent Film Festival
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany.
Després de cursar estudis de medicina i filosofia, visqué a París on intentà sense èxit estudiar cinema El 1967, de retorn a Alemanya, estudià cinama i televisió a Munic La seva obra s’interessa per problemes de pèrdua d’identitat i per ambients i personatges marginals De la seva filmografia cal destacar Alabama 2000 Lightyears 1969, Summer in the City 1970 i, sobretot, Alice in den Städten ‘Alícia a les ciutats’, 1974, Falsche Bewegung ‘Moviment fals’, 1975, Im Lauf der Zeit ‘En el curs del temps’, 1976, Der amerikanische Freund ‘L’amic americà’, 1977, Lightning over Water ‘…
Gonçal Herralde i Grau
Cinematografia
Realizador cinematogràfic.
Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes…
,
Jean-Paul Marat
Jean-Paul Marat mort , pintura de Jacques-Louis David
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari francès.
Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les…
Joan Carretero i Grau

Joan Carretero i Grau
© Reagrupament Internacional
Política
Polític i metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions…
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels…
Josep Lluís de Udaeta i París
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les…
,
El que cal saber de la silicosi
Patologia humana
La silicosi és una malaltia caracteritzada per la formació de nòduls als pulmons, deguda a la inhalació de pols que conté sílice, una substància que es troba en altes concentracions en l’aire ambiental dels llocs de treball on es manipulen sorra, granit o bé materials que contenen quars Les persones més exposades a la silicosi són les que treballen en les mines de plom o carbó, en les pedreres, en la construcció de túnels, en la indústria del metall o de la ceràmica i sobretot quan s’utilitza la tècnica del sorrejament Les persones que professionalment es troben més exposades a la silicosi…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…
galba
Arts decoratives
Farmàcia
Mena de creta blanca, tirant sovint a verda, groguenca o rogenca, emprada en terrisseria com a vernís i en medicina popular contra excoriacions de la pell.
protomedicat
Història
Tribunal de Castella creat el 1477 pels Reis Catòlics i format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina.
Al s XVII, amb el decret de Nova Planta, estengué la seva jurisdicció amb caràcter d’exclusiva al Principat de Catalunya, jurisdicció que perdurà fins a la creació del Collegi de Cirurgia de Barcelona el 1760