Resultats de la cerca

Ha estat considerat un dels pioners del madrigal isabelí Es formà al Magdalene College d’Oxford, però no pogué finalitzar els seus estudis a causa de la mort del seu oncle, que era qui el mantenia Llavors visqué com a servent i alumne del dramaturg John Heywood durant un període aproximat de tres anys, al llarg dels quals aprengué a tocar el llaüt i el virginal i a fer versos Un cop acabada la seva formació, durant algun temps es guanyà la vida com a professor de música, fins que entrà al servei de la duquessa de Northumberland Després de viatjar pel continent europeu del 1553 al 1555, tornà…

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…

Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de temes com l’…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del panorama…

El 1920 es traslladà als Estats Units, on en 1927-32 estudià al Conservatori Peabody i del 1932 al 1941, d’una manera intermitent, amb R Sessions Ensenyà a la Juilliard School entre el 1957 i el 1970 Les seves primeres obres significatives daten del període de la Segona Guerra Mundial, com ara Soldier Songs 1944-45, el primer de tres cicles de cançons amb acompanyament d’orquestra Inicià la carrera com a compositor d’òperes el 1932 amb Night , si bé la primera obra important fou The Tenor 1948-50, que fou seguida per nou més, la darrera de les quals, Esther , s’estrenà el 1993 L’estil…

Es formà al Conservatori de Brusselles amb M Lunssens harmonia, H Scherchen direcció d’orquestra i L Du Bois contrapunt, centre on també cursà violí i història de la música Posteriorment amplià els seus estudis amb P Gilson A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brusselles del 1937 al 1946 Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brusselles 1949-64 Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C Debussy, però posteriorment es decantà pels…

Rebé lliçons de cant i fou alumne de composició de John Birchensha Estudià teoria musical a partir de les obres de Th Morley i J Playford i arribà a posseir diversos tractats musicals importants, com els d’A Kircher, M Mersenne o R Descartes Destacà com a intèrpret de flauta de bec, viola, tiorba i guitarra Contractà el músic C Morelli perquè transcrivís, en tabulatura per a guitarra, una collecció de les seves peces preferides, algunes de les quals s’han conservat Pepys fou un profund coneixedor de la música i del període de la Restauració Ell mateix posseïa una habilitat innata per a la…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o compositor Mai no…

Entre el 1561 i el 1568 fou deixeble d’A Willaert com a cantant a Sant Marc de Venècia, i des del 1568 fins al 1579, primer organista i director musical a la cort del duc Albert V de Baviera a Munic Durant el període comprès entre el 1570 i el 1574 estigué a Itàlia, on conegué Roland de Lassus Aquest darrer any fou nomenat organista a Sant Miquel de Lucca, però no prengué possessió del càrrec fins el 1579 El 1585 estigué al servei del príncep Gian Andrea Doria a Gènova Tornà a Lucca el 1587, i l’any següent fou nomenat organista a Sant Marc de Venècia El 1591 retornà a Lucca, on fou organista…

Estudià al Conservatori de Música de Madrid i després amb F Donatoni a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1973 fundà el Grup Koan, amb el qual ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, tant dins com fora de l’Estat espanyol Ha estat professor auxiliar de composició de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena en el període comprès entre el 1976 i el 1983, i director titular de l’Orquesta Filarmónica de Gran Canaria 1982-84 Tot i que ha centrat la seva carrera en la direcció orquestral, no ha oblidat mai la composició La seva obra està dedicada principalment a…