Resultats de la cerca

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau Fou fundador del Centre d’Estudis Interplanetaris 1958 i president de l’Agrupació Astronàutica Espanyola 1966-68 i de la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Collegi d’Advocats de Barcelona 1976-80, entre altres institucions Escriví sobre els drets humans Drets humans i constitució espanyola , 1990 i el dret interplanetari L’home i el dret en l’espai còsmic , 1967, temes sobre els quals ha escrit un gran nombre d’articles Durant quinze anys, a la postguerra, se celebraren a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el pseudònim de…

El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva Joan Crosas guitarres, mandolina, bouzuki i veu, Joan Vilamala acordió, harmònica, percussions i veu, Dolors Roca guitarra i veu, Ramon Estrada piano i Josep Casadesús contrabaix i veu El grup es dissolgué el 1986 El grup edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folc, a cançons d’…

S'allistà a l’exèrcit el 1939 i posteriorment es graduà com a pilot a l’Escuela de la Fuerza Aérea de Honduras En 1942-45 estudià a Arizona EUA mecànica de l’aviació Posteriorment, anà escalant en l’escalafó fins que als anys seixanta obtingué el grau de general de les forces aèries L’any 1963 protagonitzà un cop d’estat contra el president José Ramon Villeda i instaurà una dictadura El 1965, amb el suport del Partido Nacional, assumí la presidència El 1971 permeté la celebració d’eleccions i al juny cedí el càrrec al vencedor, Ramon Ernesto Cruz, del Partit Nacional, al qual enderrocà…

Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i…

El seu origen fou l’antiga Biblioteca Real, fundada el 1712, durant el regnat de Felip V, el qual l’enriquí considerablement amb donacions i facilitats adquisitives Ocupà diversos locals fins i tot cases particulars abans de la definitiva installació dins l’edifici actual, construït expressament per a aquest fi Disposa del dipòsit legal, en qualsevol suport, i conté més de 5 000 000 de volums, 30 000 manuscrits, més de 3 000 incunables i 238 000 volums rars, entre d’altres Conté un fons molt valuós d’impresos en general, de cartografia, de música i de revistes, i una magnífica Sala Cervantes…

L’indret on era construïda aquesta església és incert Potser es correspon a alguna de les esglésies actuals conservades al terme de Montcortès D’aquest lloc i de la seva església, se’n té coneixement gràcies a diversos documents, el primer dels quals és de l’any 1085, en què el comte Artau II cedí unes terres situades a la vila d’Aqua Pudeda L’any 1115 el comte Artau III donava al monestir de Gerri el mas de Ramon Isarn, situat a la vila “ quam vocant Aguaputida, infra terminos de Curtibus ” El mateix comte, l’any 1158, cedia a Rossebó i Adalez el capmàs de Ramon Guifré a la vila i el terme…

Situada dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, no degué passar de capella rural o sufragània de la parroquial de Santa Maria d’Ardèvol Les primeres notícies de l’església es troben al testament sacramental de la muller del senyor del castell, Retrudis, publicat l’any 1027, en el qual feia una deixa d’un mancús a l’església de Sant Guerau “ Sancti Geraldi ” com que feu deixes a totes les esglésies del terme del castell d’Ardèvol, ha de correspondre a aquesta d’aquí L’any 1064 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, i la seva muller donaren a Ramon Gerbert l’església de Sant Guerau amb els seus…

Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel senyor de…

El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura actual del…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest castell a Berenguer…