Resultats de la cerca
Es mostren 25781 resultats
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’encunyació de moneda…
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l’escriptura…
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren…
institució col·laboradora d’integració familiar
Dret civil català
Entitat acreditada per l’administració de la Generalitat, que té per funció la mediació sobre les mesures de protecció de menors desemparats i sobre la seva guarda i adopció, per tal d’obtenir la seva integració en una família, ja sigui la mateixa família per naturalesa o una altra d’aliena acollidora.
Aquest tipus d’institucions han d’ésser organismes de les entitats locals, fundacions, associacions o altres entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que disposin de l’organització, l’estructura i els mitjans suficients i idonis per a l’execució dels seus objectius Tota institució que es consideri acreditada pot presentar una sollicitud a la Direcció General d’Atenció a la Infància, la qual, davant dels requisits exigits, dictarà una resolució d’acreditació a la institució adequada, ja sigui d’acolliment simple o d’acolliment preadoptiu L’acreditació només tindrà validesa durant…
gaudinisme
Art
Valoració o interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí.
Hom hi pot distingir tres actituds fonamentals la dels qui l’entenen com un mestratge més religiós que arquitectònic o artístic és representada pels continuadors de la Sagrada Família, la dels qui la valoren principalment com la creació d’un estil i d’una teoria de l’arquitectura personals que culmina la història de l’arquitectura ha estat elaborada teòricament per Joan Rubió i Bellvé i ha estat seguida per Cèsar Martinell , i té com a exemples pràctics més qualificats l’obra del jove JMJujol i del primer Rubió, i la dels qui la valoren bàsicament, tot reconeixent-ne la importància, pels…
Jaume Isern i Rabascall
Medicina
Farmàcia
Metge.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del país Fou membre…
Mercé Viola i Grau
Entitats culturals i cíviques
Promotora cultural.
Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats…
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…
Edward Osborne Wilson

Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biologia
Biòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New Synthesis 1975…