Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
capítols matrimonials
Dret català
Negoci jurídic accessori del matrimoni, de la celebració del qual depèn la seva eficàcia.
La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències També poden servir per a regular la successió mortis causa , pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d’…
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
El mas medieval de Cal Xim (Gelida)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la façana del mas ECSA - J Bolòs Casa de pagès d’origen medieval situada en un petit serrat, a ponent del poble i del castell de Gelida Mapa 36-16420 Situació 31TDF049882 Des de Gelida, hem d’agafar la carretera que porta a Sant Sadurní d’Anoia Havent sortit del poble, pocs centenars de metres més enllà, en el veïnat anomenat actualment de Cal Parenostres, veurem a mà dreta un trencall doble el camí inferior, un camí carreter, hi porta JBM Història No tenim, ara per ara, cap referència històrica documental sobre aquest mas, tot i que per la seva…
Ermitatges de Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
Situació Un dels ermitatges que es drecen prop del santuari de Sant Magí ECSA - J Bolos En els petits cingles que hi ha damunt de l’antic convent de Sant Magí de Brufaganya, hi ha una ermita i dos possibles ermitatges, que molt possiblement tenen l’origen a l’època romànica Mapa 34-16418 Situació 31TCF708942 De la carretera local TV-2011, que va de Pontils cap a la Llacuna, surt el trencall de la carretera local TV-2012, que porta a Sant Magí de Brufaganya Del costat de l’església surt un corriol que en pocs minuts condueix fins als eremitoris Ermitatges Planta dels ermitatges, amb els murs d…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les serralades…
vall de Pollina
Capçalera del riu de Foix, al municipi de la Llacuna (Anoia), al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès).
Vilanova d’Espoia

Vilanova d’Espoia
© Fototeca.cat
Poble
Poble (430 m alt.) del municipi de la Torre de Claramunt (Anoia), al vessant meridional de la serra d’Espoia.
L’església parroquial Sant Salvador és romànica ha estat restaurada a partir del 1967
Aleny

Vista general d'Aleny
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 660 m alt., 2,5 km al N de Calaf.
Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’…