Situació
Un dels ermitatges que es drecen prop del santuari de Sant Magí.
ECSA - J. Bolos
En els petits cingles que hi ha damunt de l’antic convent de Sant Magí de Brufaganya, hi ha una ermita i dos possibles ermitatges, que molt possiblement tenen l’origen a l’època romànica.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF708942.
De la carretera local TV-2011, que va de Pontils cap a la Llacuna, surt el trencall de la carretera local TV-2012, que porta a Sant Magí de Brufaganya. Del costat de l’església surt un corriol que en pocs minuts condueix fins als eremitoris.
Ermitatges
Planta dels ermitatges, amb els murs d’obra que s’hi van fer per a adaptar-los com a habitatge d’ermitans.
J. Bolòs
Als peus dels cingles que hi ha a la part alta de la serra on s’alça el santuari i antic convent de Sant Magí, hi ha una capella i, més a ponent, dos ermitatges. Un camí amb escales permet d’anar del santuari fins a les dues coves.
El possible ermitatge més occidental és una cova amb una profunditat màxima de 3 m i una longitud d’uns 7 m; la seva alçada màxima és de 2,5 m. A l’interior, a l’extrem nord-est, hi ha un encaix a la roca amb una amplada de 100 cm, una alçada de 90 cm i una profunditat també de 90 cm. Davant d’aquesta petita cova, hi ha un desnivell d’uns 9 m. Aquesta cova és oberta vers el sud.
Totes aquestes característiques corresponen a les d’un habitatge troglodític destinat a fer de casa d’un ermità, com alguns altres trobats en altres comarques. En aquest cas, però, la continuïtat del seu ús al llarg dels segles fa que trobem també, al costat oest i al sud, sobretot al sector occidental, les restes d’un mur modern.
De fet, cal pensar que restava tot tancat amb una paret i que hi devia haver, en un dels costats, una porta.
Uns 40 m més cap a l’est hi ha una altra cova una mica més gran. Té una profunditat de 5 m i una llargada d’uns 3,5 m (i, si hi afegim el sector oriental més baix, arriba a uns 5 m). Al centre, la part més alta té una alçada d’uns 2,7 m. A l’interior, al fons, a mà dreta, hi ha un encaix buidat a la roca, amb una profunditat de 100 cm. A la cara sud de la cova, que dona a fora, hi havia un mur més antic de pedres, amb un gruix de 55 cm, que es conserva amb una alçada de 140 cm; en alguns indrets modernament fou substituït per un envà fet amb totxos. A la banda oriental s’obria una porta, amb una amplada de 80 cm.
Uns 20 m més cap a l’est d’aquesta cova eremítica i una mica més avall, hi ha l’església i, al seu costat, un hortet.
Així com en molts altres casos els possibles ermitatges medievals foren abandonats molt aviat, en aquest cas la tradició de l’eremitisme ha perdurat fins a èpoques recents. Això fa que en aquestes coves hi hagi restes de diverses obres fetes en època moderna. Amb tot, l’esquema bàsic que trobem en molts dels indrets que han estat considerats possibles eremitoris també el trobem en aquest cas. De fet, és fàcil d’establir comparacions amb els ermitatges del Puig del Revell a Sant Esteve Sesrovires (també anomenats de Martorell) o els de Benviure (Baix Llobregat), les cavorques eremítiques que hi ha prop de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) o, fins i tot, algunes de les coves que hom troba al Berguedà o a l’Anoia. Tot i que les relacions no són pas tan segures, també podem fer esment d’altres habitatges semitroglodítics, com els dels Montgons o els de Vespella (Tarragonès).