L’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) és una de les àguiles més abundants a casa nostra. Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar. A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer.
Joan Real i Xavier Parellada.
L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans; ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes.
El seu hàbitat són les serralades mediterrànies, en especial les litorals i les prelitorals, on dominen les brolles, les garrigues i les pinedes de pi bord. Moltes vegades aquestes serres han estat completament incendiades, cosa que sembla no haver afectat la supervivència de les àguiles; ans al contrari, els ha proporcionat extenses àrees per a la cacera. Cal remarcar que dos territoris al Vallès Occidental, situats a remarcable altitud (1000 m), combinen plenament l’alzinar muntanyenc, les rouredes de fulla gran i les pinedes de rojalet, amb un boscatge inusual de més del 90% dels seus territoris. Les parelles solen situar els seus nius en cingleres ben dominants i a l’exterior dels massissos, en contacte amb àrees obertes, sovint conreades, que els forneixen una gran quantitat de preses. Cada parella explota a l’any un territori que no sol ultrapassar els 150 km2; a l’època de cria es restringeix notablement fins als 20-40 km2.
Els nius, situats a una alçada variable, des de més de 100 m fins a només 8-9 al Penedès, són arreglats, pel que fa a l’estructura, ja a l’octubre i el novembre, mentre que cap al desembre i gener en folren l’interior amb branques verdes. És en aquesta època quan s’observen els espectaculars vols amb fistons o amb branques, que pel que sembla tenen la funció de sincronitzar la gametogènesi de tots dos consorts. La posta, de normalment dos ous, més rarament d’un, sol donar-se a la segona quinzena de febrer o al començament de març; els polls neixen a la primera quinzena d’abril i volen, aproximadament, 65 dies després.
El poblament d’aquesta espècie és remarcable als Països Catalans, encara que es troba ben irregularment distribuït. A la Catalunya Nord se’n coneixen 4-5 parelles, una d’elles a la Cerdanya, a força altitud; al Principat se n’han comptabilitzat unes 70 parelles, el nucli més important de les quals, avaluat en unes 40, se situa a les serralades meridionals, mentre que al País Valencià la seva població ultrapassa el centenar de parelles.
Àrea de nidificació de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La productivitat d’aquesta espècie és ben variable, segons les àrees; així, mentre que és alta a les comarques meridionals del Principat — més d’un jove per parella i any— és força baixa a la Catalunya Nord. A les comarques del Vallès, Anoia, el Bages i el Garraf, la productivitat d’aquesta espècie ha minvat a la darrera dècada, des d’1-1,5 a 0,5 joves per parella i l’any. Les causes semblen ésser la davallada de les seves preses bàsiques, com la perdiu i el conill, a causa d’una excessiva pressió cinegètica, l’alteració irreversible dels seus territoris i la inconsciència d’alguns observadors d’ocells i fotògrafs que provoquen abandons irreversibles. Els primers efectes d’aquesta davallada de la productivitat ja s’han fet notar en la demografia de l’espècie. Així, a Occitània i a la Catalunya Nord, límit septentrional de la distribució de l’espècie al Paleàrtic, han començat a desaparèixer parelles, mentre que a Catalunya s’ha vist escindida la seva població, i han començat a desaparèixer parelles a les àrees central i nord.