Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Tomàs Ricord
Filosofia
Prevere il·lustrat.
Es doctorà en filosofia i teologia a València Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea aconseguí un benefici a la seu Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793, una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793 i un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico 1793
Jérôme Adolphe Blanqui
Economia
Economista francès.
Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…
Blanca de Borbó
Història
Reina de Castella.
Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei
Bernat Deliciós
Cristianisme
Predicador franciscà occità.
Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà amb Arnau de…
Anàbasi
Història
Obra històrica de Xenofont sobre l’expedició (literalment significa: ‘marxa vers l’interior’) organitzada per Cir el Jove, amb l’ajut d’un cos mercenari grec, contra el seu germà Artaxerxes II, rei dels perses.
Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva…
Amics de la Ciutat
Associació d’àmbit municipal fundada a Barcelona el 1935, impulsada per Josep Malet i Font de Gaià, per a vetllar per la conservació i estimular els valors ciutadans.
En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics Els anys setanta, presidida per Josep M Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert Destacà en les accions collectives a favor del català El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés El 1981, amb Miquel Esquirol i…
Basili I de Bizanci
Història
Emperador de Bizanci (867-886), fundador de la dinastia macedònia.
D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos ‘Manual de dret’ i l' Epanagogé Feu construir la Néa — la nova…
Roger Bannister
Atletisme
Atleta britànic.
Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
Anatolij Nikolajevic Aleksandrov
Música
Compositor rus.
Es formà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià piano i composició amb els mestres S Tanejev i SI Vasilenko, entre els anys 1910 i 1916, i on el 1923 aconseguí una plaça de professor de composició Compongué òperes, música de cambra i música orquestral, però destacà especialment amb la música per a piano, tal com ho demostren les seves catorze sonates per a aquest instrument Fou un compositor estretament vinculat a la tradició musical russa del segle XIX, i en les seves obres, de gran expressivitat i sentit del color tímbric, es deixa veure la influència d’A Skr’abin i S…