Resultats de la cerca

Tot i que el lloc i el castell de Tendrui són coneguts des del segle X, les notícies sobre la seva església són força més tardanes Sant Esteve de Tencuy fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Tenrui hi consta amb la quantitat d’onze sous Vers l’any 1526, la rectoria de Tenruy era regida per Joan Loell En la visita pastoral del 1758, l’església de Sant Esteve de Tendrui es trobava en bon estat i tenia una petita sagristia darrere…

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al volum…

La primera referència de l’església és del 1152, any en què Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver, de Pulcro videre , és a dir, literalment, bell veure o bella vista En un principi, Santa Maria no tenia funcions parroquials, però a poc a poc va anar adquirint drets El 1305 el bisbe Ponç de Gualba va haver de proveir d’un rector, que fou Guillem Company, la capella de Bellver, atès que aquesta església tenia rèdits suficients i cementiri Finalment, vers el 1492 passà a tenir funcions de parròquia en substitució de Sant Vicenç de Morrocurt que…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic…

La vila de Massalió és situada damunt d’un turó a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell foren conquerits definitivament als musulmans vers l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Pocs anys més tard, el 1175, el rei Alfons I féu donació d’aquest indret al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat De l’antiga església parroquial de Massalió hi ha referències des de l’any 1215, i consta també en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’actual temple parroquial, que substituí l’…

La personalitat d’aquest compositor és una mica confusa, atès que hi ha més d’un compositor actiu a Anglaterra al final del segle XVI amb el mateix nom Segurament, vers el 1550 Farrant fou membre de la capella reial El 1564 fou nomenat mestre de cor i organista de la capella de Sant Jordi a Windsor, on, des del 1567 fins al 1579, els seus alumnes representaren cada any una obra musical davant la reina D’aquestes obres tan sols resten alguns títols La major part de la seva producció conservada consisteix en peces religioses El 1569 succeí William Hunnis en el càrrec de mestre de…

Al llarg de quatre anys treballà com a amanuense al priorat de Leominster a Herefordshire, període durant el qual produí diversos manuscrits musicals en els quals apareix el seu nom Un d’ells copia la rota Sumer is icumen in Londres, British Library Harl 978 a sis veus, que tal vegada és la composició canònica més coneguda de tota l’Edat Mitjana El manuscrit conté, així mateix, trenta-set alleluies polifònics que li han estat atribuïts Es tracta de peces dividides en quatre seccions, la segona i la quarta de les quals són per a solista i corresponen al responsori i al vers, respectivament La…

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt…

Estudià a Nuremberg i Altdorf, ciutat on conegué HL Hassler i V Haussmann, dels quals rebé les influències Vers el 1610 viatjà per França i Itàlia, i el 1613 succeí a E Widmann com a mestre de capella i organista a la cort de Weikersheim La major part de la seva producció musical conservada és formada per himnes i salms a quatre i cinc veus Fou especialment conegut per les trenta-quatre cançons de temàtica profana recollides en el seu Studentengärtleins 1605-14 i reeditades en nombroses ocasions Una altra obra notable és l' Hymnus-hymenaeus 1641, a l’estil del madrigal italià amb…