Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Antonín Kammel
Música
Violinista i compositor bohemi.
En 1751-54 estudià a la Universitat de Praga, primer filosofia i després lleis En adonar-se del seu talent per a la música, el comte Wallenstein, senyor dels Kammel, l’envià a Itàlia a perfeccionar l’estudi del violí El jove fou alumne de G Tartini a Pàdua i, en tornar, s’establí durant un quant temps a Praga, on oferí concerts El 1764 es traslladà a Londres i freqüentà el cercle musical de JCh Bach i de CF Abel El 1768 ja consta als programes dels concerts londinencs, com a intèrpret de violí i viola Posteriorment degué ser admès entre els músics de cambra del rei d’Anglaterra…
Manuel Patricio García
Música
Baríton castellà.
Fill de Manuel García, fou un dels primers que realitzaren investigacions científiques sobre la laringe i les cordes vocals Estudià cant a Nàpols amb el seu pare, NA Zingarelli i G Ansani, i el 1820 ingressà al Conservatori de Música de París Debutà el 1825, a Nova York, amb El barber de Sevilla , de G Rossini La premsa francesa, tot i que li reconegué qualitats, no li veié els dots del seu pare, raó per la qual abandonà la música i es dedicà a la medicina Després d’una sèrie de conflictes amb el seu progenitor, ingressà a l’exèrcit i marxà a Algèria Fou durant la seva època de metge militar…
sarabanda
Música
Dansa barroca de metre ternari i tempo variable que esdevingué un dels moviments habituals de la suite instrumental.
Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models instrumentals a…
Bernat Josep Olives i Nadal
Bernat Josep Olives i Nadal en un retrat anònim
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i memorialista.
Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de Menorca i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya n’escriví en castellà un diari amb descripcions i comentaris tant erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions artístiques i culturals…
,
Pere Joan Oliver
Història
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Erasmista, llatinista i hel·lenista.
D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…
Francesc Todó i Garcia
Pintura a l’oli de Francesc Todó i Garcia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el…
Alexandre III
Cristianisme
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de lluita vencé, juntament amb…
Frederic II
Història
Emperador romanogermànic (1197-1250) coronat a Roma el 1220.
Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant,…
musicoteràpia
Música
Ciència que utilitza la música com a eina terapèutica.
La musicoteràpia té els seus orígens en els descobriments sobre els efectes curatius que exercia la música en els ferits de la Segona Guerra Mundial A partir d’aquell moment diversos països, com ara l’Argentina, Anglaterra, França i els EUA, implantaren l’ús de la musicoteràpia per a tractar pacients amb discapacitats físiques, sensorials i mentals, en pacients geriàtrics o terminals, psicòtics, autistes, alcohòlics, drogoaddictes, inadaptats, i com a palliatiu en situacions de dolor intervencions, parts, etc La musicoteràpia es basa en la utilització de la música i de les seves…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…