Resultats de la cerca

Estudià la carrera eclesiàstica a Barcelona i Salamanca Del 1956 al 1963 exercí per oposició com a mestre de capella i segon organista a la catedral de Barcelona, mentre realitzava estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu Posteriorment els continuà a París i Le Mans, i s’especialitzà en la interpretació i composició d’obres litúrgiques El 1975 fundà el Centre Permanent d’Animadors del Cant Litúrgic i a partir del 1985 reprengué la tasca di realitzà diverses gires El 1989 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona, amb el càrrec de director…

Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre Amoyal, Jean-…

Vida Era fill de Clémence Françoise Collin, filla d’un fuster i aficionada a la música, i Jacques Joseph Victor Saint-Saëns, oficinista del Ministeri d’Interior francès i que morí pocs mesos després de néixer Camille A partir dels dos anys rebé la primera formació musical de la seva mare amb qui sempre mantingué una relació de dependència molt forta i de la seva tia Charlotte Masson De seguida demostrà uns dots excepcionals i quan tan sols tenia tres anys feu els seus primers intents en la composició Continuà els estudis musicals amb Camille Stamaty piano, i a set anys començà a estudiar amb…

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era organista, i, mentre feia l’ensenyament secundari, estudià a Basilea amb H Huber i A Glaus Més tard amplià la seva formació als conservatoris de Stuttgart i Leipzig El 1892 tornà a Suïssa i s’establí a Zuric, on fou professor del conservatori del 1896 al 1902 i dirigí un cor masculí Aquest darrer any es traslladà a Basilea, on es feu càrrec de diversos cors i d’algunes societats musicals, com l’Escola de Música, que dirigí en 1918-21 El 1913 la Universitat de Basilea el nomenà doctor honoris causa L’any 1925 els problemes de salut l’…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol tipus d’evolució…

Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow…

Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li encarregà el…

Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M Ravel El 1919…