Resultats de la cerca
Es mostren 10641 resultats
Richard Avenarius
Filosofia
Filòsof alemany, professor a la Universitat de Zuric.
La seva filosofia és denominada empiriocriticisme, o filosofia de l’experiència pura, i vol ésser una recerca rigorosament científica dels caràcters essencials de l’experiència depurada de les suprastructures metafísiques Per arribar a l’experiència pura i trobar els elements originals que precedeixen tota teoria, fa una anàlisi crítica del fet de l’experiència, tenint en compte la relació subjecte-objecte i els condicionaments físics Expressa el seu pensament amb una terminologia nova i elaborada amb vista a construir un llenguatge simbòlic, com el de les matemàtiques Les obres més notables…
Simone Weil
Simone Weil
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Professora de filosofia, l’interès per conèixer personalment el món del treball i els seus efectes psicològics la portà a treballar a la fàbrica Renault durant un quant temps Malgrat el seu pacifisme, però fidel als seus ideals anarquistes, participà en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà Després d’una temporada als EUA, s’establí a Anglaterra, des d’on collaborà en la Resistència francesa Nascuda en un ambient judaic, la seva inquietud mística l’apropà a un cristianisme en la línia existencialista de Kierkegaard De les seves obres, publicades pòstumament, que reflecteixen…
Louis de Noailles
Història
Militar
Militar.
Quart duc de Noailles i comte d’Ayen Fill d’Adrien-Maurice de Noailles, fou nomenat governador general del Rosselló 1766 Fou agent secret personal de Lluís XV de França Lluís XVI li ho recompensà amb l’ascens a mariscal de França 1775
Anne-Jules de Noailles
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne de Noailles N'heretà el càrrec de governador del Rosselló 1678-82 Fou, més tard, governador del Llenguadoc 1682-89 El 1689 entrà a Catalunya amb un exèrcit, en iniciar-se la guerra de la Lliga d’Augsburg, i, bé que l’hostilitat de Louvois li impedí de rebre més efectius, pogué apoderar-se de Camprodon i aviat dominà la zona nord del Principat Bé que perdé Camprodon, avançà i posà setge a Girona i prengué la Seu d’Urgell 1691 Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp 1693 L’any següent fou fet cap de l’exèrcit del…
Napoleó II
Història
Fill de Napoleó I i de Maria Lluïsa d’Àustria.
Com a successor de l’Imperi, fou nomenat rei de Roma, i Napoleó abdicà en ell el 1814 i el 1815 Això no obstant, des del 1814 residí a Viena, on fou fet príncep de Parma, de primer, i, després, duc de Reichstadt 1818 En diverses ocasions els bonapartistes en feren llur bandera, però sense cap resultat Morí tuberculós
François-Henri de Montmorency-Bouteville
Història
Militar
Mariscal de França.
Duc de Luxemburg A les ordres del Gran Condé participà en les guerres de Catalunya 1647 i la Fronda fins el 1659, passà al servei de Felip IV de Castella i després del tractat dels Pirineus 1659 tornà al servei de França Prengué part en la guerra de Devolució 1667-68 i dirigí la campanya dels Països Baixos 1672, des d’on hagué de retirar-se davant la inundació ordenada pel príncep d’Orange
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
René Molinier
Botànica
Botànic occità.
Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de Majorque 1958 i Vue…
Charles François Brisseau de Mirbel
Botànica
Botànic francès.
És un dels fundadors de la citologia i la fisiologia vegetals i autor de treballs remarcables sobre les molses
Alexandre Millerand
Història
Política
Polític francès.
Del partit radical de Clemenceau, evolucionà cap al socialisme independent Fou ministre d’indústria i comerç i posteriorment de treball i de guerra Es passà a la dreta i fou un dels fundadors del Bloc National, cosa que li permeté d’ésser primer ministre i president de la República 1920-24 Hagué de dimitir a causa de l’oposició radicalsocialista, que li retreia el seu autoritarisme