Resultats de la cerca

Vida Considerat el músic més important de la seva època, possiblement s’educà a Reims Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores , dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324 Recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun Lorena el 1330, una altra a Arràs Artois el 1332 i una…

Fill i hereu de Pere II de Montcada El 1309 prengué part en la campanya d’Almeria El 1312 entrà a formar part del consell de Jaume II i fou nomenat majordom reial a València 1313 Fou adscrit al servei de l’infant Alfons arran del seu casament amb Teresa d’Entença 1314, l’acompanyà durant molts anys i fou lloctinent seu a la procuradoria de Catalunya El 1319 fou padrí de l’infant Pere després Pere III Fou ambaixador prop de Carles IV de França en el plet entre aquest i Sanç I de Mallorca sobre el domini de Montpeller 1321 En casar-se la seva germana Elisenda amb el rei Jaume II 1322, la dotà…

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…

Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos El 1231 es feu franciscà Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics Se li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva

Filla d’Isnard de Sabran germà de sant Ausiàs i de Margarida de Villehardouin filla de Guillem II, príncep d’Acaia Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca , senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume III de Mallorca

Segon fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fet presoner de petit a Perpinyà per part del seu oncle Pere II de Catalunya-Aragó 1285, fou traslladat a Torroella de Montgrí i al castell Nou de Barcelona, amb els seus germans Pogué fugir i fou educat a la cort francesa El 1302, en ingressar el seu germà gran Jaume a l’orde franciscà, fou jurat hereu del tron de Mallorca El 1304 es casà amb Maria de Nàpols , filla de Carles II de Nàpols, matrimoni apadrinat per Jaume II de Catalunya-Aragó A la mort del seu pare, el 1311, fou proclamat rei i coronat a la seu de Mallorca L’any…

Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué…

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

Filla i hereva de Felip I Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania

Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650