Resultats de la cerca
Es mostren 4691 resultats
Cristòfor Josep Cladera i Company
Literatura catalana
Traductor, erudit i cronista.
Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar…
Ramon Sitjà Turias

Ramon Sitjà Turias
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador, entrenador, àrbitre i directiu de basquetbol.
Practicà el futbol i l’handbol a onze amb el GEiEG Jugà a bàsquet amb el Club Bàsquet Montgat, a la primera categoria catalana Com a entrenador, començà al GEiEG i al collegi de la Salle Girona als anys cinquanta L’any 1962 participà en la fundació del Centre Parroquial Sant Josep de Girona Hi introduí el minibàsquet i dirigí l’escola de basquetbol Com a àrbitre, dirigí partits del Trofeu Gonzalo Aguirre de segona divisió 1968-71 i presidí el collegi gironí També feu tasques directives al Sant Josep, que, quan assolí l’ascens a la màxima categoria, es convertí en Club de Bàsquet Girona SAE…
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una situació actual…
Joan Faus i Esteve
Economia
Empresari.
Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i publicà…
Giovanni Previtali
Art
Historiador de l’art.
Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…
Sverre Fehn
Arquitectura
Arquitecte noruec.
Graduat el 1949 per l’Escola d’Oslo d’arquitectura, fou professor d’aquesta universitat de 1971 a 1995 La seva obra, fortament vinculada al paisatge nòrdic, esdevé una reflexió sobre el temps i la natura, tot cercant la intemporalitat, evitant la nostàlgia del passat Això es mostra a través de l’ús que fa dels materials, de la tecnologia i de la geometria Realitzà els pavellons per a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i per a la Biennal de Venècia 1962, pels quals fou premiat A Noruega construí el museu de Hamar 1968-88, en un entorn històric, el museu de les Glaceres, a…
Acatist
Música
Himne acròstic bizantí, dit així perquè durant el seu cant hom roman dret, ‘sense seure’.
D’autor anònim, és atribuït amb molta probabilitat a Romà el Cantor segle VI Consta de 24 estrofes alfabètiques les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions Χαîρε, acabades sempre amb una tretzena “Salve, esposa innupta" Les estrofes 1-12 són de caràcter històric anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria La introducció que la precedeix, que posa l’himne en llavis de la ciutat de Constantinoble, respon a la victòria de Lleó I l’Isauri damunt els àrabs que assetjaven la ciutat 718 L’himne és cantat…
Cercle Mallorquí
Societat recreativa fundada el 1851 a Palma, Mallorca, per fusió del Casino Balear (fundat el 1840) amb el Liceu Mallorquí (fundat el 1849).
Installat en els seus inicis a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del segle XX L’edifici històric, que té un saló decorat per Anckerman 1884, fou reformat el 1913 per l’arquitecte Madorell La biblioteca, relativament important, fou ampliada per Josep M Quadrado La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver El 1981 l’edifici…
Dolors Molas i Font
Arqueologia
Arqueòloga i historiadora de l’antiguitat.
Es doctorà per la Universitat de Barcelona 1981, on és professora d’història antiga des del 1987 Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques a la ciutat de Vic i en altres jaciments osonencs i ha participat en la creació de Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència i del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona CIAO És autora de nombrosos estudis centrats en la protohistòria mediterrània i en l’arqueologia del món ibèric El 1998 fundà Tàcita Muta Grup d’Estudis de Dones a l’Antiguitat, dedicat a l’estudi de les dones i l’acció política i a la violència de gènere en aquest període…
Manfred Osman Korfmann
Arqueologia
Arqueòleg alemany.
Féu estudis d’anatomia, de prehistòria i d’història antiga a la Universitat Americana de Beirut i a la Universitat de Frankfurt, on es llicencià 1970 i fou docent El 1982 obtingué una càtedra de prehistòria i història antiga a la Universitat de Tübingen Baden-Württemberg Des del 1988 fins que morí, dirigí les excavacions arqueològiques a Troia, contribuint decisivament a la creació d’un parc històric nacional entorn d’aquests vestigis arqueològics 1996 i a la declaració del jaciment com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 1998 Fou autor de diversos estudis que donaven a…