Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
Robert Mapplethorpe
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Estudià al Pratt Institute de Brooklyn entre el 1963 i el 1970, anys en què produí pellícules underground , escultures, collages i assemblages Al principi dels anys setanta introduí en lesseves fotografies els temes que en caracteritzarien l’obra els retrats, especialment de personatges famosos les natures mortes amb flors i els nus, sovint amb forta càrrega sexual Lesseves obres, fonamentalment en blanc i negre, destaquen per una acurada composició i una illuminació que realça la textura i la sensualitat de les…
Eric Voegelin
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof i polític nord-americà d’origen alemany Erich Hermann Wilhelm Vögelin.
Doctor en dret per la Universitat de Viena sota la direcció de Hans Kelsen i Othmar Spann L’any 1938 fugí d’Alemanya i s’installà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 Fou professor de ciència política a les universitats de Viena, Luisiana, Munic i Stanford Lesseves obres principals han tingut ressò pels seus estudis sobre el gnosticisme, l’alienació, el seu tractament de les religions i la política, sobretot en l’estudi de la generació de la violència política i la devastació resultant dels règims totalitaris Entre d’altres,…
Ars Sacra
Art
Institució barcelonina, creada el 1939, que, sota el guiatge de Manuel Trens, reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic.
La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de lesseves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Lesseves…
John Nicholson Ireland
Música
Compositor anglès.
Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà lesseves…
Jacob van Eyck
Música
Flautista, compositor i carillonista holandès.
De família noble, el 1625, malgrat la seva ceguesa, fou nomenat carillonista de la catedral d’Utrecht Tingué nombrosos deixebles i s’encarregà de la inspecció dels carillons i les campanes de diverses esglésies de la ciutat Fou un dels carillonistes més famosos del seu temps i introduí algunes millores tècniques en l’instrument per tal de millorar-ne la sonoritat En lesseves investigacions trobà l’ajuda dels famosos fonedors de campanes François i Pieter Hemony, els quals portaren a la pràctica lesseves idees i construïren…
Charlie Parker
Música
Nom amb el qual és conegut el saxofonista alt de jazz nord-americà Charles Christopher Parker, també anomenat Bird o Yardbird
.
El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Lesseves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb…
Salvador d’Alepús
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per lesseves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre lesseves obres…
Édouard Herriot
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor francès.
Doctor en lletres 1904 D’ideologia radical, fou ministre de treballs públics i responsable dels transports i de l’avituallament 1916-17 Presidí el partit radical en diverses etapes i promogué la coalició d’esquerres que vencé en les eleccions del 1924 i que el dugué a ésser cap de govern 1924-26 Com a ministre d’afers estrangers, aconseguí el reconeixement de l’URSS i l’evacuació de les tropes del Ruhr Ministre diverses vegades del 1926 al 1936, aquest any facilità l’adhesió temporal dels radicals al Front Popular Fou president de la cambra novament 1936-40 i de l’…
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i lesseves funcions en la…
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Lesseves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera