Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
idiòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells en què el generador de so està completament integrat a l’estructura ressonant i de suport, de manera que no existeix una separació material entre les parts vibratòries i les estructurals.
Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…
numismàtica
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament, tant en l’espai com en en el temps, de la moneda, considerant-la no pas com a simple element de canvi, sinó com a monument o testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.
Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…
travar
Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra.
pedió
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la classe pedial que pertany al sistema triclínic i no té cap centre de simetria; per això no hi ha cap cara que en tingui d’equivalents.
Aquests cristalls són limitats per cares singulars i sense que, de vegades, n'hi hagi cap de parallela
vaga de fam
Política
Mitjà de lluita no violenta (no-violència) que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
Ha estat utilitzada com a arma política per tal d’atreure l’atenció pública sobre algun fet concret Foren cèlebres els dejunis de Gandhi en favor de la independència de l’Índia, i tingué una ressonància mundial la vaga de fam del batlle de Corcaigh Terence Mac Swiney, independentista irlandès, que el dugué a la mort al cap de 75 dies de dejuni 25 d’octubre de 1920 Posteriorment, relacionat amb el conflicte nord-irlandès, el militant de l’IRA i diputat electe al Parlament britànic Bobby Sands morí a la presó el 5 de maig de 1981 després d’una vaga de fam de 66 dies Als Països Catalans foren…
dol bo
Lloances expressives, propaganda exagerada, etc, que, si bé són objectivament incertes, no enganyen l’home mitjà en la celebració d’un contracte i que, per tant, no permeten la impugnació.
Partido Socialista Obrero Español (Histórico)
Partit polític
Nom que adoptà el 1974 el sector del PSOE liderat per Rodolfo Llopis, que no havia acceptat l’accés del grup renovador de l’interior a la direcció.
La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera…
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular…