Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
Pieter van den Hoogenband

Pieter van den Hoogenband (2007)
© Cameron Spencer/Getty Images for Laureus
Natació
Nedador neerlandès.
Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent
hidalguía
Història
Condició d’hidalgo
.
Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta…
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels…
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de…
mononucleòtid
Bioquímica
Fosfat d’un nucleòsid.
És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre és la 2´-desoxi- d -ribosa, i n'hi ha…
la Crema del Paper Segellat
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a Manresa el 2 de juny de 1808 i que inicià la guerra contra Napoleó al Principat.
L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran, el paper novament segellat Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que…
degustació
Alimentació
Operació de degustar.
En la indústria alimentària moderna és utilitzada per a controlar la qualitat dels productes fabricats i per a la recerca de noves combinacions La degustació és feta aïllant al màxim el degustador d’influències exteriors, mitjançant cabines aïllants, insonoritzades, amb llum constant i sense ombra Els degustadors expressen llur opinió en forma numèrica, segons un escalat, per a cada variable estudiada, en funció d’un patró ideal, o també per respostes a un qüestionari La reunió de les dades d’un grup de degustadors permet el maneig matemàtic d’aquests valors per tal de determinar el grau de…
pobresa
Cristianisme
Virtut moral que ordena la conducta humana en relació amb els béns d’aquest món.
Pot exigir fins el despreniment material voluntari, forma extrema anomenada generalment pobresa evangèlica , per tal com segueix els consells evangèlics i l’esperit de la primitiva comunitat de Jerusalem, descrita en el llibre dels Actes dels Apòstols Molts moviments reformistes hi han insistit i la pobresa ateny una personificació, especialment en Francesc d’Assís La vida religiosa en fa objecte d’un vot individual que pot ésser solemne amb pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d’adquisició o simple que implica només una subordinació d’aquests drets a la llicència…
parceria
Dret català
Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.
Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d’autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l’explotació La llei del Parlament de Catalunya de l’onze d’abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, regulà la parceria, però fou anullada pel Tribunal de Garanties Constitucionals Les lleis de l’Estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes Actualment…
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els rotavirus …