Resultats de la cerca
Es mostren 2680 resultats
Despoblat de Santa Creu de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
Situació Els enderrocs d’aquest despoblat ocupen una àrea molt extensa, que revela l’existència d’un gran nucli de poblament, establert tal vegada al desaparegut lloc de Siarb ECSA - A Roig L’assentament del despoblat de Santa Creu ocupa tota l’esplanada del cim del tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties, a 1 628 m d’altitud Aquest tossal es troba al final del contrafort meridional del pic de l’Orri 2 439 m Mapa 34-10215 Situació 31TCG522932 Per a accedir-hi cal agafar un corriol que surt a la dreta de la carretera de Sort a Adrall, aproximadament 1,5 km abans d’…
edat de la pedra
Prehistòria
Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls, segons una divisió tripartida de la prehistòria, establerta vers el 1820 per l’arqueòleg danès C.J. Thomsen (edat de la pedra, del bronze i del ferro).
El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític
ariet
Militar
Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans era portat en un principi a braços d’un gran nombre d’homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d’una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l’ariet un ràpid moviment pendular L’ariet fou usat encara a l’edat mitjana
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
esquí de muntanya

Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esports de muntanya
Esquí
Alpinisme
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya —que són diferents del de l’esquí de fons— per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons Es diferencien tres especialitats l’ esquí alpí o esquí alpinisme té un origen italià i el terme s’utilitzava per a denominar les ascensions d’esquí de muntanya amb un component…
,
Sant Iscle de Centenys (Esponellà)
Art romànic
Situació Capçalera, sobrealçada i transformada en èpoques posteriors, de la petita església parroquial L’església parroquial de Sant Iscle és situada dins el veïnat de Centenys, pertanyent al municipi d’Esponellà, i al límit de llevant del Pla de Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG823678 Des de Banyoles s’hi accedeix per la carretera que va d’aquesta població a Figueres a 3 km aproximadament, a la urbanització de Malianta, cal prendre a mà dreta la carretera de Fontcoberta i més enllà, a mà esquerra, desviar-se i prendre la carretera local asfaltada i senyalitzada que porta al veïnat i a l’…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
El món posttalaiòtic
El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…
Joan Santacana i Mestre
Arqueologia
Arqueòleg i museòleg.
Deixeble de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell, es llicencià en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1973 Doctorat en pedagogia per la Universitat de Valladolid 1994, és professor de didàctica de les ciències socials a la Facultat de Formació del Professorat de la UB Anteriorment, fou catedràtic d’ensenyament secundari i cap adjunt d’ensenyaments secundaris i professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona Ha dut a terme nombrosos treballs d’excavació, entre d’altres a la cova del Garrofet Alt Camp, al jaciment protohistòric de la Mussara Baix Camp,…
el Nou d’Octubre
Història
Diada nacional del País Valencià.
Commemora l’entrada del rei Jaume I de Catalunya-Aragó a València al capdavant de l’exèrcit catalanoaragonès el 9 d’octubre de 1238, després de la derrota dels musulmans, i la fundació del Regne de València Durant l’època medieval se celebrà de manera irregular a partir del centenari 1338, estretament associada a l’onomàstica de sant Dionís i també a Sant Jordi, patró de la ciutat des del 1341 Segons les circumstàncies, la celebració posà èmfasi en aspectes més polítics, religiosos o festius Així, durant el segle XV els Trastàmara intentaren identificar la festivitat amb la monarquia, com…