Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències polítiques, és autor d’estudis etnogràfics i socials Ha publicat les obres Un diari 1978, Viatge africà 1979 i Paratges del País Valencià 1980 Posteriorment, aparegueren diversos reculls de narracions — Contalles 1983, El que ens conten les muntanyes 1991 i Contalles del món 1995— i les obres de prosa de viatges Castelló 1984, Morella 1996 i Benicàssim 1997, entre d’altres

Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898

Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties Publicà De Praxi Medica 1696, de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina Fou un dels clínics més eminents del seu temps tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren

Director d’estudis a l’École des hautes études en sciences sociales de París 1978-84, treballà sobre la història de les mentalitats i especialment sobre les pràctiques socials respecte a la infància, la procreació, la família i la mort Publicà, entre d’altres obres Histoire des populations françaises et de leurs attitudes devant la vie depuis le XVIIIe s 1948, L’Homme devant la mort 1977

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com els de professor i director de l’escola d’arquitectura Home d’una gran cultura, des de la càtedra difongué les novetats tècniques de l’arquitectura del seu temps, bé que estèticament es mantingué en un fred estil neoromànic collegiata de Covadonga , a Astúries, bastida els darrers anys del segle XIX

S’inicià al Club Natació Sabadell i jugà també a Tarragona, al Centre d’Estudis Roca de Barcelona, a l’Andorra TX i al Cañada Vera, filial de l’Unicaja Almeria Amb el CAI Teruel feu el salt a la màxima categoria, on també ha defensat els colors del CMA Sòria És internacional amb la selecció espanyola absoluta i ha disputat partits amb la selecció catalana

Llicenciat en ciències polítiques i econòmiques l’any 1960 per la Universitat de Yale i doctorat en dret el 1970 per la de George Washington, posteriorment fou oficial de l’armada Des del 1984 fou professor d’estudis internacionals a la Universitat de Miami, de la qual fou degà fundador de l’Escola de Postgrau d’Estudis Internacionals 1984-94 i director del Dante B Fascell North-South Center 1984-2004 Com a diplomàtic de carrera, fou destinat a Barcelona com a vicecònsol del 1964 al 1966 Posteriorment, formà part de la delegació dels Estats Units a l’Organització…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña…

El creixement de l’organisme i la maduració de les funcions mentals i motores són processos íntimament units, ja que es desenvolupen de manera parallela i depenen, en general, dels mateixos factors L’herència rebuda a través dels gens, per exemple, pot determinar el ritme de creixement de l’infant, la velocitat del seu desenvolupament psicomotor i els límits que es poden assolir en ambdós processos Alguns trastorns genètics poden causar retard mental, i d’altres poden impedir que un nen assoleixi una talla normal No obstant això, en general l’herència no estableix de forma absolutament…