Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
paradís fiscal
Economia
País que té una pressió fiscal baixa o nul·la sobre els ingressos personals i els beneficis de les societats, que concedeix importants exempcions fiscals per als ingressos derivats de les inversions que vol afavorir i que manté uns nivells elevats de secret bancari.
Aquests avantatges comparatius estimulen l’atracció de capitals i de companyies dels estats industrialitzats pressió fiscal alta i s’associa amb un sistema financer desenvolupat plaça financera o no reglamentat offshore Inversament, des dels estats on s’originen els beneficis dipositats en els paradisos fiscals, la transferència dels ingressos pot ésser considerada constitutiva de frau fiscal A l’interior d’alguns estats també és possible l’existència de paradisos fiscals a causa d’exempcions que afecten determinades zones franques o determinades localitats regides per legislacions…
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de…
Bernat Martorell, pintor de la Generalitat de Catalunya. 1440
Algunes de les grans obres del pintor Bernat Martorell Sant Celoni, c 1400 — Barcelona, 1452 es troben en alguns dels grans museus del món Per exemple, l’extraordinària pintura al tremp sobre fusta anomenada Sant Jordi i el drac, que formava part del retaule de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, a la ciutat de Barcelona, no és en cap sala d’aquest edifici, ni és propietat de la Generalitat, ni de cap institució catalana, sinó que pertany a l’Art Institute of Chicago, als EUA, on és exposada al públic Museus amb obra de Bernat Martorell Bernat…
Arturo Toscanini
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…
Ballester
Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
Els lamniformes: taurons de sorra, pelegrins i afins
Alguns lamniformes de la ictiofauna catalana 1 peix guilla Alopias vulpinus , 2 tauró blanc Carcharodon carcharias , 3 solraig ver Isurus oxyrinchus Noteu les cinc fenedures branquials situades davant les aletes pectorals, la presència de l’aleta anal i les aletes ventrals petites, que caracteritzen aquest ordre d’elasmobranquis Juan A Moreno L’ordre dels lamniformes és conformat per esquals de mida mitjana i gran Tots són de cos allargat i fusiforme Mostren cinc parells de fenedures branquials, generalment davant les aletes pectorals, i sempre presenten aleta anal si bé les pectorals són…
societat d’inversió de capital variable
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva controlat pels accionistes.
Exigeix un capital mínim legal de 2,4 milions d’euros i un mínim de 100 socis Presents en diversos estats d’Europa França, Espanya, Irlanda, Luxemburg o Suïssa, el seu atractiu està en la baixa imposició 1% a l’Estat espanyol, que només tributa com les accions normals 21%-27% quan el capital és reintegrat al propietari Principal instrument d’administració de les grans fortunes, les SICAV són objecte de crítiques per la baixa imposició, que es considera una manera d’evitar el pagament d’impostos sota una figura legal
porta de Serrans
Vista de les torres de la porta de Serrans
© Fototeca.cat
Porta d’ingrés principal a la ciutat de València, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer
sobre la porta de Roteros del recinte musulmà.
És limitada per dues grans torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives Del 1586 al 1892 serví de presó Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta En 1937-38 acollí una part important de les obres d’art del Museo del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut