Algunes de les grans obres del pintor Bernat Martorell (Sant Celoni, c. 1400 — Barcelona, 1452) es troben en alguns dels grans museus del món. Per exemple, l’extraordinària pintura al tremp sobre fusta anomenada Sant Jordi i el drac, que formava part del retaule de Sant Jordi de la capella del Palau de la Generalitat, a la ciutat de Barcelona, no és en cap sala d’aquest edifici, ni és propietat de la Generalitat, ni de cap institució catalana, sinó que pertany a l’Art Institute of Chicago, als EUA, on és exposada al públic.
Bernat Martorell és considerat una fita de la pintura gòtica renaixentista i la seva obra es va desenvolupar, aproximadament, entre els anys 1420 i 1450, en una cronologia que porta aquesta tendència més enllà que no ho va fer a la majoria de països europeus. Surt del món transcendent i tràgic de l’edat mitjana i s’acosta a la diversitat i la violència del món del Renaixement, on hi ha, per primera vegada, lloc per als camps i el paisatge, les escenes de grup, els animals domèstics i els fantàstics, els retrats i els gests, els vestits i els barrets, l’escriptura i els instruments musicals.
Un mestre anònim descobert
La identitat de l’autor de la taula de Sant Jordi i el drac no va ser descoberta fins el 1938, en plena Guerra d’Espanya, gràcies a l’historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fins aquell moment era anomenat “mestre de Sant Jordi”. Segons s’ha anat descobrint, va néixer vers el 1400 a Sant Celoni. Els seus pares, anomenats Pere i Valença, eren carnissers d’ofici, però sembla que procedien del mas Martorell, situat a la demarcació parroquial de Sant Esteve de Palautordera.
Bernat Martorell va arribar a crear un important taller de pintors que realitzà nombroses obres d’una gran qualitat i que va continuar treballant després del seu decés, malgrat que a partir d’aquell moment la qualitat de la producció va decaure. L’obra del taller és en conjunt de pintures sobre fusta de petits o grans retaules, però també es van realitzar cartons per a vidrieres, tapissos i brodats, il·luminació de llibres, etc. Les obres del seu obrador ompliren molts espais sagrats i civils de l’època, gràcies als encàrrecs realitzats per gremis i, també, la Generalitat de Catalunya.
Bernat Martorell als museus del món
Diverses obres emblemàtiques del taller de Bernat Martorell, i també obres menors, es troben en institucions museístiques de tres continents, i d’altres, en col·leccions particulars de localització molt diversa. El 2002, 550è aniversari de la seva mort, en un estudi realitzat pel Museu Nacional d’Art patrocinat per la Generalitat de Catalunya, s’establí que les principals localitzacions de l’obra dispersa de Bernat Martorell fora de Catalunya es trobaven als Estats Units, el Canadà, França, Portugal, Alemanya i Egipte. A l’àrea catalana, els museus i arxius que acullen alguna obra de Martorell són a Barcelona, Girona, Vic i Tarragona.