Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Francesc Ferrer i Solervicens
Metge.
Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca
Matthaeus Pipelare
Música
Compositor francoflamenc.
Després d’estar actiu durant un quant temps a Anvers, ocupà el càrrec de director de l’escolania de la confraria mariana de ’s-Hertogenbosch, al nord de Brabant, on romangué des del 1498 fins al 1500 Escriví una dotzena de misses, uns deu motets i algunes cançons profanes, la major part de les quals amb text en llengua flamenca D’un estil força conservador, algunes de les seves composicions gaudiren de gran difusió Tota la seva producció coneguda s’ha conservat manuscrita
onomasiologia
Lingüística i sociolingüística
Part de la semàntica que estudia els diferents significants que corresponen a un significat determinat.
Hom pren un concepte, expressat en metallengua, i cerca els mots que en una llengua serveixen per a expressar-lo Aquest procediment ha estat molt usat en dialectologia, especialment en els atles lingüístics Així, per al concepte expressat en metallengua per rosella, hom troba en català, segons diferents àrees, ababol, capellà, gall, gallaret, quicaraquic, rosella , etc, i segons diferents estils, rosella i Papaver rhoeas A l’onomasiologia s’oposa la semasiologia, que estudia els significats que corresponen a un significant
discoglòssids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels opistocels que inclou espècies de mida petita i aspecte de gripau.
Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
Daniel Owen
Literatura
Novel·lista gal·lès.
Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica
Pomells de Joventut de Catalunya
Moviment de nois i noies, fundat per Josep Maria Folch i Torres (1920), recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet.
Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera
Ludwig Thoma
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Conegut també pel nom de Peter Schlemihl Redactor de la revista Simplicissimus 1899 i collaborador de März 1907, la seva obra es caracteritza per una severa crítica de la vida bavaresa Sovint emprà una llengua dialectal Lluità contra el clericalisme militant, la burgesia prussiana de l’època de Guillem II i la falsa moral Cap al final de la seva vida es tornà conservador i nacionalista De la seva producció cal destacar les comèdies Die Lokalbahn ‘El carrilet’, 1902 i Moral 1909
Takdir Alisjahbana
Literatura
Escriptor indonesi.
Redactor de diverses revistes i professor d’indonesi, fou un dels impulsors més destacats de la normalització i modernització de la seva llengua Preocupat pel conflicte entre les formes de vida tradicional i la nova societat de caràcter occidental, entre les seves obres cal esmentar les novelles Tak putus dirundung malang ‘Aclaparats per l’atzar’, 1929, Lajar terkembang ‘Les veles desplegades’, 1936 i la trilogia Grotta Azzurra 1970-71 És autor també de reculls poètics, escrits de lingüística i assaigs
Panaiotis Sutsos
Literatura grega
Poeta neogrec, membre de la família fanariota dels Sutsos (originària de l’Epir i molt influent als territoris de Moldàvia i Valàquia), escriví Odes d’un jeune grec suivies de six chants de guerre (1828), en versos grecs i traducció francesa.
També donà a conèixer una novella filosòfica Leandre , obres líriques i tragèdies El seu germà, Alexandros Sutsos Constantinoble 1803 — Esmirna 1863, escriví una Histoire de la révolution grecque 1829, diverses sàtires polítiques i poesies èpiques en llengua purista L’errant , 1839, d’inspiració byroniana, i Grècia en lluita contra els turcs , 1850 Tant aquests dos germans com la resta dels membres de la família contribuïren tots decisivament al progrés de la vida literària i intellectual de la nova nació hellènica