Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
grand opéra
Música
Nom que es dona al tipus d'opera seria que es convertí en norma a l’òpera de Barcelona a partir de la dècada del 1830, i que té precedents en l’antiga tragédie lyrique i també en obres com La Vestale, de G. Spontini (1807).
És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865,…
trompeta marina
Música
Instrument de corda, de considerables dimensions, que consisteix en una caixa de ressonància llarga i estreta, triangular o en forma de trapezi, de fons bombat, amb mànec i una sola corda, que es toca amb arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió…
tractus
Música
Cant del propi de la missa que consistia en uns versicles de salm o en un salm sencer interpretat sense interrupció, i que es cantava en els temps penitencials i les misses de rèquiem després del gradual i en comptes de l’al·leluia.
Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma És format per dos o més versets de salm Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren unes de les més…
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…
Antonio Casares Gil
Botànica
Briòleg.
Estudià medicina a Santiago i ingressà al cos de sanitat militar Destinat a Barcelona, es dedicà a la botànica, i singularment a l’estudi dels briòfits Després anà a Cuba durant la guerra, i, en tornar-ne, estudià biologia vegetal a Munic, amb Goebel Treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i, finalment, a la Corunya És autor de nombrosos treballs sobre les molses i hepàtiques del Principat voltants de Barcelona, Montserrat, Mallorca, Castella i Galícia, principalment Preparà una gran flora briològica de la península Ibèrica illustrada per ell mateix, de la qual aparegué el…
Jean Andoche Junot
Història
Militar
General francès.
Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el…
Jofré Gilabert de Cruïlles
Història
Militar
Almirall.
Segon fill de l’almirall Bernat de Cruïlles i de Peratallada El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies El 1328 comandà l’estol català que collaborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins Fou lloctinent de procurador de València 1329-31 Actuà reiteradament com a ambaixador d’AlfonsIII a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins desembarcà tot seguit a Algesires, on…
Història de la premsa catalana
Literatura catalana
Història de les publicacions en llengua catalana escrita en dos volums per Joan Torrent i Rafael Tasis i publicada el 1966.
Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya…
Vincent Auriol
Història
Política
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat 1914 i secretari general 1914-36 de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO Ministre de finances del govern de front popular de Léon Blum 1936-37, de justícia del de Chautemps 1937-38 i d’estat del segon gabinet Blum 1938 Fou un dels vuitanta parlamentaris que negaren els plens poders al mariscal Pétain 1940, per la qual cosa el govern de Vichy l’empresonà Aconseguí d’evadir-se i s’uní a Londres a la Resistència 1943 Fou ministre d’estat al gabinet del general De Gaulle 1945, president de les assemblees constituent 1945 i nacional 1946 i…