Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Joan Medina Valle
Ciclisme
Ciclista i tècnic.
Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en…
Santiago Zubicoa Bayón
Waterpolo
Jugador de waterpolo i dirigent.
Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1965, 1967, 1968, 1969, 1971 i quatre Lligues de primera divisió 1968, 1969, 1971, 1972 Participà en sis Champions europees de clubs 1965, 1967, 1968, 1969, 1971, 1972 En el període 1966-69 fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb què disputà els Campionats d’Europa 1966 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Uns quants anys més tard esdevingué directiu de la Federació Catalana de Natació FCN, en què ocupà els càrrecs de tresorer 1996 i de vicepresident…
Sergi Petit Herrero
Handbol
Entrenador d’handbol.
Des dels 18 anys entrenà al collegi Casp de Barcelona i després dirigí l’Universitari La temporada 1966-67 es feu càrrec del Picadero, amb el qual obtingué l’ascens a divisió d’honor 1968-69 El 1974 fou escollit seleccionador estatal júnior Posteriorment entrenà el Futbol Club Barcelona entre el desembre del 1981 i mitjan temporada 1983-84 i guanyà la Lliga el seu primer any Passà al Sant Fost de Campsentelles de primera divisió i més tard treballà al planter del collegi Bosco Navas Fou professor d’handbol a l’INEFC També fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol i…
Xavier Rodríguez Tierno
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
S’inicià a les categories inferiors del Badia Solé i continuà després al Bàsquet Manresa Joviat Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del Granollers EB i el primer de l’AECC Mataró, a la segona divisió nacional 1993-94 Entre el 1994 i el 1999 fou entrenador ajudant del primer equip del TDK Manresa i participà de la conquesta de la Lliga 1998 i la Copa del Rei 1996 Posteriorment fou coordinador de les categories inferiors del club i la destitució de Manel Comas el portà a dirigir el primer equip 2000 Més tard fou director tècnic del club fins a la seva incorporació a la…
Pere Rodríguez Marià

Pere Rodríguez Marià
MUSEU COLET
Gimnàstica
Gimnasta i directiu.
El 1942 començà a formar part de l’equip català de gimnàstica, amb el qual aconseguí, com a capità, el Campionat d’Espanya i un segon lloc individual 1944 El mateix any també fou campió de Catalunya d’anelles i cavall amb arcs i segon en barra fixa El 1945 fou delegat provisional i més tard president de la Federació Catalana de Gimnàstica 1945-65, de la qual fou un gran impulsor Sota el seu mandat se celebraren uns campionats universitaris a Barcelona i els Campionats d’Espanya en primera i segona categories També impulsà la gimnàstica d’aparells femenina i l’obertura…
Montalbà de l’Església
Montalbà de l’Església
© Fototeca.cat
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat en un coster, a l’esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l’església (que conserva un interessant retaule barroc d’Honorat Rigau).
Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí dels Evangelis…
L’Aràbia Saudita executa un destacat líder xiïta
El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab Les execucions aixequen també…
Arran ataca un bus turístic a Barcelona
Membres d’Arran, organització juvenil de la CUP, intercepta a prop del Camp Nou de Barcelona un autobús turístic al qual punxa les rodes i després omple de grafits reivindicatius Quatre dies més tard, Arran s’atribueix l’acció, que justifica com un acte per denunciar el model de turisme massiu que "mata" els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria la classe treballadora El fet dona lloc a una polèmica a l’Ajuntament, on el cap de l’oposició, Xavier Trias, critica l’alcaldessa per inhibir-se davant la turismofòbia en no presentar denúncia Arran ha dut a terme…
Texcoco
Ciutat
Ciutat de l’estat de Mèxic, Mèxic.
És situada a 2280 m d’altitud, a la riba del llac homònim, a la Cordillera Volcánica Té indústries alimentàries i un moviment comercial important, gràcies a la proximitat de la capital Hàbitat originari dels indis otomí, els quals foren envaïts pels txitximeques, després esdevingué capital del regne d’Acolhuacan, al si de la triple aliança amb Tenochtitlán i Tlacopán A causa de les lluites internes, el rei Nezahualcoyotl s’alià amb els mexiques i derrotà els tepaneques 1430 més tard, però, els mexiques romperen el pacte Nogensmenys, a l’arribada dels conqueridors castellans el…
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’…