Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Santa Maria de Montalban
Aquesta església és situada a uns 400 m al NE del poble, dins el cementiri parroquial i fora del recinte murat de la vila de Montalban lo Castèl Es tracta de l’antiga església parroquial, que ha perdut el seu caràcter en favor de la capella del castell de Montalban, dins el poble És documentada per primera vegada l’any 1261, quan s’esmenta el capellà d’aquesta església, i de nou el 1347 “ ecclesia Sanctae Mariae de Monte Albano ” És una església d’una sola nau d’estructura gòtica, capçada a llevant per un absis pentagonal, amb una finestra central construïda amb carreus ben…
Castell de Prunhanas
Aquest castell, avui desaparegut, és esmentat per primera vegada el 1268 Sens dubte, però, els seus orígens són molt més antics, si tenim en compte que es tenen notícies de la villa de Prunhanas des de l’any 1011 Prunhanas fou al principi un terme sota domini dels vescomtes de Fenollet, i més tard passà als ordes del Temple i l’Hospital L’any 1136 Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, donà tot el que posseïa a Prunhanas als cavallers de la milícia del Temple de la comanda del Masdéu Rosselló, en mans dels frares Arnau de Lledós i Arnau de Contrast Però no fou fins el 1173 que el…
Santa Maria d’Amposta
Art romànic
Aquesta església, al sector antic d’Amposta, prop del castell i l’Ebre, és la parròquia principal i més antiga de la vila L’edifici actual es començà a construir el 1773 i no s’acabà fins vers el 1875 Els seus orígens són, però, molt anteriors El 1097, molt abans de la conquesta, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’església d’Amposta En les butlles papals dels anys 1098 i 1120 hom confirma a Sant Cugat del Vallès l’església “ Sancti Sepulcri et Sancte Marie de Emposta ” Malgrat els drets del monestir de Sant Cugat, una …
Sant Vicenç d’Olb (Sopeira)
Art romànic
La villa d’ Olbe —de la qual no ha pervingut cap mena de vestigi—, era situada, segons s’ha pogut reconstruir per les confrontacions que descriuen els documents, en l’aiguabarreig del barranc de Miralles amb la Noguera Ribagorçana Aquest vilar és esmentat amb freqüència en la documentació de la primera meitat del segle IX, ja que el monestir de Santa Maria d’Alaó hi va dur a terme una agressiva i sistemàtica política d’adquisicions fins a la seva total annexió El vilar d’Olb tenia una església dedicada a sant Vicenç, la qual és documentada l’any 840 en una escriptura per la qual…
Castell d’Erdao (Graus)
Art romànic
El recent despoblat d’Erdao és emplaçat a la solana d’un serrat que vigila la confluència dels barrancs de la Ribera i del de Befallui El lloc és documentat per primera vegada amb la grafia Herdao , en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília de Fontova l’any 961 En el transcurs dels segles XI i XII els canonges de Sant Vicenç de Roda aconseguiren crear al terme d’Erdao un notable domini Potser per aquesta causa, hom troba a partir del segle XII diversos membres del llinatge dels Erdao entre els canonges de Roda El castell d’Erdao no és documentat fins a la darreria…
Sant Feliu de Lluelles (Montmajor)
Art romànic
L’actual església de Sant Feliu de Lluelles no conserva cap testimoni arquitectònic de la seva obra romànica però les referències documentals del segle XI permeten confirmar l’existència d’un primer edifici d’aquest estil L’any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i a la seva muller la torre del Quer ipsa torre de ipso Quer , al terme de Navès, a la Vall de Lord uns dels límits d’aquesta venda era l’església de Sant Feliu de Lluelles Sancto Felice Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l’església de Santa Maria de la Seu d’…
Wilma Lipp
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…
Guido Santórsola
Música
Compositor, director i violinista d’origen italià.
Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…
Jan Dismas Zelenka
Música
Compositor bohemi.
Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a…
Gabriel Argany
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu entre el 1688 i el 1716.
Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí…