La vil·la d’Olbe —de la qual no ha pervingut cap mena de vestigi—, era situada, segons s’ha pogut reconstruir per les confrontacions que descriuen els documents, en l’aiguabarreig del barranc de Miralles amb la Noguera Ribagorçana. Aquest vilar és esmentat amb freqüència en la documentació de la primera meitat del segle IX, ja que el monestir de Santa Maria d’Alaó hi va dur a terme una agressiva i sistemàtica política d’adquisicions fins a la seva total annexió.
El vilar d’Olb tenia una església dedicada a sant Vicenç, la qual és documentada l’any 840 en una escriptura per la qual el monestir d’Alaó comprà unes terres que tenien el prevere Reiric i Calcedonia. Fins l’any 851 se l’anomena sempre villa, i a partir d’aquest moment, una vegada el cenobi d’Alaó completà el lot, els documents parlen senzillament del lloc d’Olb. Al final del segle X, un document alaonès esmenta excepcionalment sant Vicenç entre els titulars del monestir, que probablement cal identificar amb l’església del vilar d’Olb. Posteriorment, tant la vil·la com l’església desapareixen de la documentació.