Resultats de la cerca

Molts dels toys en anglès, literalment ’joguina' presenten els trets de les danses contemporànies més breus, com ara l' alman , el coranto i el jig D’altres són meres versions de melodies populars La literatura musical anglesa d’aquest període en conté més de cinquanta exemples, molts dels quals anònims Entre els compositors que escriviren toys destaquen J Bull, Ch Gibbons, Th Tomkins, J Dowland i F Cutting

De gran contrast amb el plein-jeu joc ple, era la registració preferida de molts compositors en les seves fugues En l’harmònium francès, és l’agrupament dels jocs 1 a 4 en les dues mans Cor respon generalment als jocs de flauta 8', clarinet 16', pifre 4’ i oboè 8’ de la mà dreta, i corn anglès 8', bordó 16', clarí 4’ i fagot 8’ de la mà esquerra

Publicació que nasqué amb la voluntat de documentar les performances , dirigida per Linda Frye Burnham als Estats Units i editada en anglès El primer número aparegué al febrer del 1978 A partir del número 27, adoptà el subtítol A Quarterly Magazine for the New Arts Audience i amplià progressivament l’espectre de manifestacions artístiques que incloïa El darrer número aparegut és el 75, a la primavera del 1997

Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories

John Dollond Londres 1706 — 1761 construí el primer objectiu acromàtic per a ulleres astronòmiques i una variada gamma d’oculars composts Peter Dollond Londres 1730 — 1820 construí un micròmetre de quars i diversos models d’ulleres amb reticle George Dollond Londres 1774 — 1852 inventà un instrument per a mesurar angles azimutals i un heliòmetre fou membre de la Royal Society 1819 i un dels fundadors de la Royal Astronomical Society

Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec

Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc

Llicenciat en dret, doctor en filosofia i lletres i professor d’anglès de la Universitat de València Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà algunes novelles breus, com Un arxiver cerca núvia 1931 i El cavaller del dubte 1933 Autor de Las fiestas valencianas y su expresión poética 1949, fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, en la revista del qual publicà la major part dels seus estudis sobre història i literatura

No hi ha informació sobre les dades bàsiques de la seva biografia, i el seu nom és conegut només gràcies a dues fonts documentals, que apareixen en el diccionari Anglès-Pena 1954 Segons aquestes fonts, fou mestre de capella de la parròquia de Balaguer, versemblantment durant la segona meitat del segle XVII A la Biblioteca de Catalunya de Barcelona se’n conserven tres composicions policorals, i alguna altra a la catedral de Mallorca