Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
condiloma
Patologia humana
Excrescència formada per pàpules (condiloma pla de la sífilis secundària) o per formacions papil·lomatoses (condiloma acuminat), a la regió de l’anus o dels genitals externs.
Formen sovint estructures semblants a una coliflor presenten recidives freqüents Hom els anomena popularment cresta de gall
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
ensaïmada
Ensaïmada i sobrassada, productes típics de l'illa de Mallorca
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica
mureïna
Biologia
Macromolècula formada per cadenes de glúcids nitrogenats i oligopèptids que és exclusiva dels eubacteris, en els quals es troba formant part essencial de la paret cel·lular.
Dóna a la cèllula bacteriana la seva forma i la fa resistent a la pressió osmòtica També rep els noms de glucopèptid o peptidoglicà
blanca
blanca
Música
Figura de nota musical formada per una rodona i un pal; equival, en durada, al doble de la negra i a la meitat de la rodona.
denticulat | denticulada
Pal denticulat
Heràldica
Dit de la bordura formada per dents d’angles aguts tocant la vora de l’escut generalment amb els esmalts alternats i diferents del del camper.
skarn
Geologia
Nom donat a la ganga formada per silicats complexos (amfíbols, piroxens, granats, etc) en contacte amb certs indrets formadors de minerals de ferro de l’Arqueà.
Aquest terme és aplicat especialment a la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
ballesta
ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
alcionaris
alcionari (A.palmatum)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’antozous, formada per pòlips que es caracteritzen per tenir vuit septes que divideixen la cavitat gastrular i vuit tentacles disposats en una corona plomosa.
La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris