Resultats de la cerca

Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà Ernest Costa La zona volcànica del Gironès i la Selva 22, entre els principals espais naturals del sistema transversal Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la Selva El puig de la Banya del…

Situació Una vista del campanar de l'església de la Mare de Déu del Pòpulo, la resta més important que ens ha pervingut d’aquest edifici F Tur Les restes de l’antiga església es troben prop del castell i damunt el petit nucli de població Mapa 256M781 Situació 31TDG423721 Des de Ripoll, cal prendre la carretera que va a Olot pel coll de Canes En arribar a Vallfogona, cal prendre el trencall a mà dreta que porta a la població Entre aquesta i el castell es veu el campanar, actualment utilitzat com a rellotge del poble APF-JAA Història Les restes de l’antiga capella de la Mare de Déu del Pòpul…

Situació Un dels murs que encara resten dempeus de la capella de Sant Antoni de Collfred F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben al cim d’un petit turó, enmig d’un clot vorejat de prats de pastura, al costat de llevant del petit agregat, gairebé deshabitat, de Collfred, abocat ja vers la comarca de la Garrotxa Mapa 294M781 Situado 31TDG646678 S’hi arriba per una pista d’uns 7 km que, vers tramuntana, surt de Vidrà Hi ha també un camí que surt de Ridaura, a la Garrotxa, vers Collfred, el qual passa vora l’església Si hom s’hi fixa, podrà veure els vestigis de l’…

Forats excavats a la roca, d’utilització i finalitat desconegudes, en un indret ple de vestigis alt-medievals F Junyent-A Mazcuñan En un codinar de la Vall dels Horts, proper a les dues tombes que hi ha excavades en uns blocs O de pedra i que hom ha cognomenat de Sant Genís, hi ha tres forats circulars perforats en una roca, els quals mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida El més petit fa 4 cm de diàmetre i 5 cm de fondària A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm fins al fons El tercer, que és situat a…

Situació Edifici romànic tardà situat prop del castell que li dona el nom ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, que s’emplaça a migdia del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG590219 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra s’ha de seguir la carretera L-324 que duu a Sant Ramon, i a 2 km agafarem a mà dreta una pista que en uns 500 m mena al temple de Santa Maria XSB Història El lloc fou conquerit al segle XI pels comtes d’Urgell Hom troba…

El poble de Talavera s’aixeca a la part occidental del terme municipal, a 791 m d’altitud, en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell, a la capçalera del riu d’Ondara El castell de Talavera és esmentat en la documentació el 1075, quan consta que era situat dins el comtat d’Osona Al segle XII eren senyors d’aquesta fortalesa els Cervelló així, en el testament sacramental de Guerau Alemany III de Cervelló s’indica que llegà el castro de Talavera al seu fill Guillem, el qual participà en l’expedició d’Almeria l’any 1147 Un altre membre de la mateixa nissaga, dit també Guerau…

Situació Aquest casal, del qual en treballs ens n’han pervingut alguns vestigis, es trobava sota la cinglera de Tavertet, gairebé a tocar els antics camps i conreus del desaparegut poble de Sau La O domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 332-M781 x 50,1 —y 47,3 31 tdg 501473 El camí per arribar-hi és el mateix que el que hem indicat per arribar a la domus del Pi, fins als coberts del Club Nàutic de Sau A partir d’aquí cal seguir en direcció a ponent, enmig dels marges fins a trobar les restes del castell JAA Història…

Situació Església de Sant Martí de Llémena, refeta l’any 1761 aprofitant bona part dels murs romànics i del campanar, sobrealçat amb un pis tardà M Catalán L’església parroquial de Sant Martí de Llémena centra el petit nucli d’aquest poble, a uns 20 km de Girona, per la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG709541 JAA Història Aquesta església parroquial és documentada el 1031 i el 1065 Les referències que se’n fan al segle XII corresponen a la definició que Berenguer Dalmau féu l’any 1120 al bisbe de Girona, Berenguer, de la seva capellania…

Situació Atrevit pont que salva el barranc del Diable, que li dona nom, d’una profunditat propera als 50 m Arxiu Centelles Aquest pont és situat damunt del barranc del Diable, entre la Bastida de Bellera i les restes del monestir de Sant Genís de Bellera La torrentera en aquest indret té una profunditat molt notable, propera als 50 m Mapa 33-10214 Situació 31TCG303914 Des de Sarroca de Bellera hem d’agafar una pista de terra que va fins a Erdo i la Bastida de Bellera Des de la Bastida, hem de continuar avall per un camí que baixa parallel al curs del torrent, que resta a la nostra esquerra…

Situació Absis de l’església amb decoració llombarda, la part més característica per ornamentació i conservació d’aquest arruïnat edifici ECSA - JA Adell L’església de Sant Feliu és al costat del castell de Guàrdia de Mur Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG245635 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies documentals directament relacionades amb la capella de Sant Feliu, que devia ja estar en ruïnes al principi de segle, car l’any 1904 no apareix en la relació de…