Resultats de la cerca

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína” A París, on estudià 1523-37, conegué Ignasi de Loiola , i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ordenat de sacerdot a Venècia 1537, anà a Roma 1539-40 Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542 Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro” Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a predicar al…

Inicià la seva carrera el 1938 amb Relevos i As sete partidas do mundo Les seves primeres novelles, i especialment Fogo na noite escura 1943, perllonguen la línia del realisme portuguès Les dues sèries de Retalhos da vida de un médico 1949, 1963 reflecteixen les seves experiències de metge rural a l’Alentejo, a la Beira Baixa i també a Lisboa El realisme psicològic d’aquestes novelles va cedint davant un realisme d’inspiració social Casa da Malta 1945, Minas de San Francisco 1946, O trigo e o joio 1954 Amb les novelles Domingo à tarde 1961 i, sobretot, O homem…

Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres…

Començà la seva carrera musical de manera autodidàctica de molt jove Es fabricà la seva pròpia guitarra amb una llauna, un tros de fusta i quatre cordes, i ben aviat començà a actuar amb aquest instrument L’any 1953 se n'anà a Johannesburg cercant feina com a infermer en una mina d’or Quan tingué l’oportunitat, es comprà una guitarra i al cap d’un any inicià la seva carrera professional tocant en diferents clubs L’any 1955 s’uní a la discogràfica Gallo, on edità les seves composicions, interpretades amb altres artistes de renom nacional El 1960 començà tocar el saxofon i poc…

Doctor en psicologia per la McGill University 1954 Les seves primeres recerques es basaren en l’estudi de la síndrome del membre fantasma en pacients que sentien dolor en membres amputats Juntament amb el neurofisiòleg britànic Patrick Wall, l’any 1965 formulà la teoria de la porta d’entrada gate-control theory , que postula que el sistema nerviós té mecanismes propis de modulació i que no és possible d’explicar totes les seves reaccions segons el sistema estímul-resposta Amb algunes correccions, la porta d’entrada és el paradigma actual de la fisiologia del dolor L…

En l’adolescència fou un jugador de bàsquet prometedor i, durant aquesta època, esdevingué també drogoaddicte Acabada l’educació secundària cursà estudis a la Universitat de Columbia A disset anys publicà el primer recull de poemes, Organic Trains 1967, que cridà l’atenció dels ambients underground , i entrà en contacte amb figures destacades d’aquest món com Andy Warhol i d’altres Reculls posteriors foren 4 Ups and 1 Down 1970 i Living at the Movies 1973, però l’obra que el convertí en un clàssic de la contracultura fou el dietari The Basketball Diaries 1978, que escriví dels tretze als…

Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors…

El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma 1938 Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i collaborà amb diversos arquitectes Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma 1949 i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma 1956 El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en collaboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou…

A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel  1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de…

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles…