Resultats de la cerca
Es mostren 13928 resultats
mesó
Física
Hadró amb spin enter (0, 1, 2,...); els mesons són, doncs, hadrons bosònics.
Tenen nombre bariònic 0 Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els mesons tenien una massa compresa entre la dels leptons i la dels barions En l’actual model de quarks, un mesó és un hadró constituït d’un quark i un antiquark quark La seva existència fou predita per Yukawa, el 1935, per tal d’explicar la natura de les forces nuclears, de les quals els feia responsables Hom coneix més de 60 mesons, tots ells inestables Són mesons els pions i els kaons , per exemple
Simon Newcomb
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic nord-americà.
Fou calculador del Nautical Almanac Office 1857-77 i superintendent d’aquesta mateixa publicació fins el 1897 Simultàniament, ocupà el mateix càrrec a l' American Ephemeris , fou professor d’astronomia a la Universitat John Hopkins de Baltimore i des del 1874 fou editor de l' American Journal of Mathematics Es dedicà molt especialment a l’astronomia de posició, i els seus estudis dels moviments dels quatre primers planetes del sistema solar constituïren un model per a tots els treballs posteriors Estudià el moviment del periheli de Mercuri i en fixà el valor
Frycz Andrzej Modrzewski
Literatura
Escriptor polonès, conegut amb el nom llatinitzat d’Andreas Fricius Modrevius.
Estudià a Cracòvia, a Wittenberg on conegué Luter i Melanchthon i a Nuremberg Tornà al seu país 1540 i ostentà diversos càrrecs diplomàtics amb la seva obra De poena homicidii 1543 propugnà la igualtat de pena per a tots els homes Paladí de la burgesia i adversari de la noblesa, en el tractat De republica emendanda 1551 tractà, sobre una base cristiana i liberal, d’un projecte de reforma general dels costums, de l’ensenyament, de l’ordenació jurídica i de l’Església També escriví altres treballs, de caràcter teològic
Fontevrault
Abadia
Abadia fundada el 1099 per l’ermità Robert d’Arbrissel.
Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou
Comissió Abat Oliba
Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril de 1947).
Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones
confraria dels Colls
Història
Entitat beneficosocial fundada el 1343 a Sant Llorenç de Morunys; perdurà fins el 1951.
Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000
dardera
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen a Barcelona, el 1731, en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa 1876-95 El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions 1894, i el 1909 n'obtingué l’aprovació pontifícia
cristal·litzador
Química
Recipient de vidre de forma cilíndrica, més ample que alt, emprat en el laboratori per a fer-hi cristal·litzacions.
Segons la forma de contacte entre els cristalls i el líquid sobresaturat, poden ésser de llit fluïdificat de cristalls, amb reciclació del líquid subsaturat que el travessa a una zona de refredament o d’evaporació per a reconcentrar-lo, i de magma circulant , amb etapes alternades de cristallització i de refredament sense localització dels cristalls en cap dipòsit separat Tots dos tipus operen de forma contínua, però n'hi ha de més senzills que ho fan per calderades, dissolent la càrrega en un tanc proveït de serpentí de calefacció i refredament, i de mesclador
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de comunitat